Avui acte electoral d'ERC a Campredó

A partir de les 20 hores, al Casal Francesc Llop, se celebrarà l'acte de campanya d'ERC a Campredó. hi prendran part: Josep Esquerré, el representant d'ERC al Consell Assessor, Xavier Vega (Delegat de cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, natural de Flix) i Josep M. Sàez (un dels candidats ebrenc a les eleccions europees, natural de Miravet).
Demanem el vot als campredonencs i a les campredonenques per a ERC perquè creiem que l'Oriol Junqueras és el millor candidat, que portarà la veu catalana a Europa i que treballarà per la normalització del català i per la consolidació de les estructures polítiques catalanes al parlament europeu. Necessitem alliberar-nos del nefast dualisme PSOE-PP i necessitem veus com la de Junqueras. Aquells que ens neguen un finançament digne i que ens enganyat com a país durant tants mesos no haurien de rebre suport popular als Països Catalans.
També demanem el vot per continuar recolzant la feina que estem realitzant els membres d'ERC de Campredó a nivell local.

Esquerra de l' Ebre, fent el camí cap Europa


El nostre representant, Josep Maria Saez, mans joves cap Europa.

Sota la mirada dels companys, amb totes les il·lusions dipositades

Els més experimentats sempre tenen algun consell per polir detalls

Josep Maria en campanya: a rodar!

A peu de miting, el diumenge 24 de maig. La Fata, la més matinera!

Josep Maria, escalfant Esquerra

Decidit a ficar les Terres de l' Ebre en boca de tota Europa

De moment, es guanya l'auditori local

I també es fa escoltar pels amics que ens visiten

I quan més va, més que se solta, el xicot!

Marta Cid, la nostra diputada al Parlament català, sempre obrint pas

I el Joan Ridao, un set cervells clavant la independència des de Madrid

Carregat d'arguments i de paciència, perque sap que la proposta d' ERC és de raó

Joan Ridao, l' home d' Esquerra, diuen per la Gran Via

I per fi l'amic Oriol, que serà el nostre puntal a Europa

Ens encomana l'esprit de la lluita i l'alegria de compartir-la

Tots cap a Europa!!!

La mirada d' Oriol sobre l' Ebre, a Indirecte!cat

Diumenge, 24 de maig de 2009 ! 08:00 h

Una mica d'Europa per a l'Ebre

Una mica d'Europa per a l'Ebre

Les Terres de l’Ebre estan acusant la crisi actual segurament més que el promig de Catalunya. La caiguda en picat del sector de la construcció i del sector de l’automòbil ha repercutit en la població directament (com a tot arreu), però també indirectament, de forma important, atès que hi ha (o hi havia) bastantes empreses que, establertes des de fa anys, formaven el teixit industrial de la zona amb productes complementaris d’aquests sectors. Per exemple, les fàbriques de mobles de la Sénia, les de cablejats elèctrics o les de vidres per a cotxes. Les ERO (de les que no se’n parla perquè no són novetat, no són notícia, ja són paisatge) s’estenen més de pressa que la grip A i sembla que, pel moment, no tenim vacuna prou efectiva.

També s’ha aturat en sec la venda i el lloguer de segones residències, situació que afecta, sobretot, els pobles de la costa com La Ràpita, L’Ampolla o L’Ametlla de Mar entre d’altres, que eren (veurem fins quan) destins turístics de primer ordre.

Tots aquests pobles litorals tenen, a més, la pesca com a activitat tradicional; però el sector tampoc està per a gaires alegries: als abusius preus dels carburants (que s’afanyen a pujar però costen molt de baixar) hi hem d’afegir la –fins avui– pèssima gestió del riu Ebre, tant de l’aigua com dels sediments. Si es continua minvant el seu cabal, el mar deixarà de rebre els nutrients i l’aigua dolça necessària per mantenir l’equilibri imprescindible per al desenvolupament de les espècies marines comercials. En canvi, els desequilibris que des de fa temps es produeixen, fan proliferar espècies no comercials com els eixams de meduses urticants, que esdevenen una plaga en els mesos càlids, tot causant greus perjudicis a la pesca i també als nombrosos estiuejants.

Sembla que “unes quantes meduses”, “uns quants silurs”, “uns quants musclos zebra” i “unes quantes mosques negres” no hagin de representar un problema, però reflecteixen que fa anys que el delta de l’Ebre i tota la seva àrea d’influència estan patint múltiples agressions provocades, sobretot, riu amunt. Les noves actuacions descurades o cínicament mal intencionades fan més fonda la ferida, fins al punt que, si no canviem d’actitud, arribarem més aviat del que no ens pensem al punt de no-retorn.

Cal trobar vies de solució i, entre d'altres, passen per la necessitat de preservar al màxim aquest patrimoni ecològic, amb empreses compromeses amb un respecte escrupolós envers tot l'entorn natural.

Si se salinitzen més el sòl i les aigües subterrànies a causa de la manca de cabal del riu, l’agricultura també es veurà dràsticament afectada: no es pot regar amb aigua salada, no hi creix res en terra salada. Sovint s’ha dit que el conreu de l’arròs consumeix molta aigua dolça, i és cert, però també ho és que en el fang salobre del Delta no s’hi pot conrear res més. Com també ho és que l’aportació d’aigua dolça per cultivar l’arròs manté l’aigua de mar lluny de la capa freàtica i del sòl. De moment.

És previsible una manca de flux del riu? Bé, hi ha un acord de cabal mínim variable per a l’Ebre sorgit de la Comissió de la Sostenibilitat i acceptat pel Parlament i el Govern de Catalunya que ni el Ministerio de Medioambiente ni la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, per ara, no compleixen. Al contrari, el PSC des del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sol•licita encara més regadius a les planes de Lleida; el govern d’Aragó continua reivindicant una desmesurada reserva estratègica de 6.500 hm3/any per a ús exclusiu d’Aragó; i el govern valencià continua reclamant els suposats “excedents” de l’Ebre per a futurs transvasaments. Caldrà veure la reacció de la classe política de l’Àrea Metropolitana quan tornem a patir un nou episodi de sequera.

Aquestes són terres castigades, oblidades, sempre que no s’estigui cercant emplaçament per a centrals nuclears o tèrmiques, (Ascó, Vandellòs, ...), cementiris de residus nuclears, indústries altament contaminants (Flix, Tortosa,...), macroabocadors (Tivissa), parcs eòlics massificats (Terra Alta, Baix Ebre,...), o plantes d’emmagatzematge de gas (Montsià), no fos cas que encara quedés un pam de terra intacte.

Vist així, el futur és, si no negre, gris marengo. Si no es pot practicar una pesca i una agricultura sostenibles i productives, si es malmet el sector turístic, si tanquen les petites i mitjanes empreses, què ens queda?

Doncs, potser, almenys en part, ens queda una mica d’Europa. Reclamar als espanyols, francesos i italians que compleixin les mateixes vedes biològiques que els pescadors catalans. Demanar protecció per als nostres petits productors cerealistes i per als pagesos que es dediquen a la fruita dolça i als cítrics. Exigir un cabal ecològic que garanteixi la continuïtat del delta, tal com preveu la Directiva Marc de l’Aigua. I procurar defensar el territori de la febrada constructora, en la línia de l’Informe Auken (impulsat per una diputada danesa del grup Verds-ALE en el qual s’enquadra Esquerra Republicana de Catalunya) que ha condemnat els excessos especulatius al País Valencià. Un informe que, significativament, ha comptat amb els vots contraris dels diputats espanyols del Partit Popular Europeu i l’abstenció dels diputats espanyols del Partit Socialista Europeu; però, que, afortunadament, ha estat aprovat per la majoria del Parlament Europeu.

Article escrit amb Meritxell Algueró i Mauri

Carta als campredonencs sobre les eleccions europees als Països Catalans

Benvolguts campredonencs,
El proper dia 7 de Juny es celebren les Eleccions al Parlament Europeu. Des de la distància podem pensar que no ens va res, ens equivoquem. En tota consulta on participem com a força política amb dret a veu i vot. ERC ha de tenir el seu espai per defensar el nostre País (Catalunya i els Països Catalans), el nostre territori (Les Terres de l'Ebre) i el nostre poble (Campredó).En aqueste eleccions liderem una candidatura que aglutina les Esquerres Nacionals de Galiza, Euskal-Herria i els Països Catalans per fer sentir la nostra veu.
Fer sentir la nostra veu es determinant i imprescindible per:
Una Europa Plural
Més social, sostenible i competitiva
Transparent i democràtica
Forta i solidària al mon.
Hem de saber que les 2 grans forces politiques de l’Estat Espanyol (PSOE i PP) no mouran gaires neurones per les Terres de L’Ebre ni per Catalunya.A les nostres Terres estem representants per Sònia Tomàs (Amposta) i Josep M. Sàez (Miravet). Ells són qui faran arribar la nostra veu en temes d’agricultura, d’infraestructures depenents d’Europa o d’altres. En aquests moments hem de saber que la veu que defensarà millor els nostres interessos a Europa serà l’Oriol Junqueras “ www.junqueras.cat “, perquè ens juguem molt i tenim el dret a decidir com a bandera.
El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a Campredó us DEMANA el vot a les eleccions Europees per al nostre Candidat ORIOL JUNQUERAS, i axí fer sentir la nostra veu, que es la veu de les nostres terres.
Josep Esquerré
Representant d'ERC al Consell Assessor de Campredó

Dia mundial contra l'homofòbia

Arreu del món l'homosexualitat és perseguida a una vuitantena de països, dels quals setanta-cinc la castiguen amb la presó i cinc amb la mort. Avui es commemora el Dia Mundial Contra l'Homofòbia i la Transfòbia que es va instaurar el 2005 i commemora la decisió (presa el 17 de maig de 1990) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de treure l'homosexualitat de la llista de malalties. Al nostre país s'han organitzat diversos actes.
A València, per exemple, el Col·lectiu Lambda, ha organitzat al llarg de la setmana tot d'activitats. Avui, a les 11, ha començat un acte a la plaça del Doctor Collado, en què han convidat tothom, menuts i grans, a participar de jocs, tallers i concerts. L'acte acabarà amb la lectura d'un manifest. A Xàtiva (la Costera), Colorets (col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Ribera i la Costera) ha convocat una besada davant l'ajuntament, mentre que a Potries (la Safor), el col·lectiu http://www.clgs.es">CLGS repartirà més de dues mil piruletes dins de la campanya 'Contra l'homofòbia i la transfòbia: una piruleta'. A més, a les 17, s'hi llegirà un manifest. A Barcelona, la diada reivindicativa es va celebrar ahir. La Coordinadora Gai-Lesbiana va organitzar diversos actes, com ara una concentració davant el consolat del Marroc en suport als gais i lesbianes marroquins i en protesta per la política homòfoba del govern del país. El col·lectiu, a més, ha editat uns cartells provocatius en què demanen l'alto-el-foc, en referència als continus abusos que continuen patint encara els gais, les lesbianes, els bisexuals i els transsexuals.
Cal recordar que l'homosexualitat continua essent il·legal en una vuitantena de països, en setanta-cinc dels quals és castigada amb penes de presó i amb la mort als cinc restants (l'Aràbia Saudita, el Iemen, l'Iran, Mauritània i el Sudan). Aquestes dades les recull el darrer informe de la International Lesbian and Gay Association. Aquesta associació, que és una xarxa mundial de defensa de la igualtat dels trets de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals, agrupa sis-centes setanta organitzacions de cent deu països.
Ens adherim a aquestes celebracions que lluiten per la dignificació de l'individu amb la normalització plena de totes les opcions sexuals.

Artesania Catalunya i Soldevila organitzen una fira de luthiers a Campredó

Divendres passat els membres de Soldevila i d'ERC de Campredó es varen reunir amb la Gemma Amat, la directora d'Artesania Catalunya, per continuar treballant en l'organització de la fira tradicional Mestràlia, que tindrà lloc a Campredó durant el primer cap de setmanca de juliol. Va ser una reunió molt profitosa, ja que la Gemma va donar mostres de gran professionalitat i els va orientar notablement en el camí a seguir. A més, es va mostrar molt complaguda amb el projecte de Soldevila. Mestràlia vol ser una fira referent arreu del país, quant a la potenciació dels luthiers i dels intruments tradicionals nostrats. Artesania Catalunya aposta per Campredó per a la celebració d'aquesta fira, la qual cosa és tot un orgull i un repte per als campredonencs. Anirem informant properament de la programació de Mestràlia que, de ben segur, atraurà nombrosos visitants al poble, i esperem que es consolidi com un veritable referent territorial.Mestràlia també compartirà protagonisme amb una altra fira, d'abast tecnològic, Campredó.net. Durant aquells dies també s'organitzarà la segona edició del festival documental Curt-redó i del CampreBloc, una nova trobada de blocaires de les comarques centrals dels Països Catalans. També comptaran amb una programació molt atractiva.
Soldevila vole tirar endavant un projecte de poble, en el qual la promoció cultural i el camp de l'educació és primordial. Aquestes dos fires estan encaminades a la difusió de Campredó i també a la potenciació econòmica de diversos sectors. Aquests dies s'està tancant programes i prompte podran fer-los públic. Als nostres companys de Campredó els complau moltíssim igualment comptar amb col·laborars molt motivats i compromesos que fan que l'organització d'aquests certàmens sigui un repte agradable i motivador. Cal agrair el treball immens del blocaire Gerard March, i dels dissenyadors Àngela Curto i Joan Curto, amb els quals es forma un equip de treball que afronta uns reptes importants per a Campredó. Aquesta fira és una aposta important en el marc ebrenc

30 anys d'ajuntaments democràtics




Avui a les 11'00 hores s'ha celebrat un acte a l'Ajuntament de Tortosa per commemorar els 30 anys de l'arribada de la democràcia als ajuntaments. En aquest acte hem pogut escoltar els parlaments de tots els representants dels grups municipals actuals i també dels exalcaldes i l'actual alcalde de Tortosa. En tots hi ha hagut una constant, demanar un millor finançament i un reconeixement de la realitat territorial de la Vegueria de l'Ebre.

L'acte, que ha estat nombrós, ha comptat amb l'assistència de moltíssims exregidors i el record entranyable d'altres que ens han deixat.

Però crec que hi ha hagut algunes mancances importants, més enllà dels vestits i de les corbates dels que ocupen o ocupaven un càrrec polític, s'ha trobat a faltar gent del carrer. Potser és fruit de la normalització democràtica o bé de la poca proximitat de la política a la ciutadania. Però això s'hauria de mirar de canviar i no és cap novetat dir que les llistes obertes podrien ser una solució.

www.junqueras.cat

www.junqueras.cat

Convidem tots i totes els i les seguidors d'aquest bloc a visitar el web del nostre candidat a les eleccions europees, Oriol Junqueras. Es tracta de http://www.junqueras.cat/ . Allí trobareu bona part de l'ideari de l'Oriol. Ens parla de la necessitat de lluitar per una Europa plural, on capiguen les nacions sense estat. També per una Europa més justa, amb menys desiquilibris socials. Una Europa de les llengües, on cap cultura quedi discriminada.
Les perspectives electorals de l'Oriol Junqueras han anat incrementant-se. El perfil del candidat és molt bo, així com s'ha realitzat des del partit una excel·lent tasca per consolidar la candidatura amb excel·lents representants de la societat catalana. En un apunt posterior parlarem dels nostres socis de candidatura d'altres nacions sense estat, que ens ajuden a configurar un projecte veritablement atractiu. El Parlament Europeu és el gran desconegut, però hem de ser ben conscients que el futur dels Països Catalans passa per Europa i per allunyar-nos per sempre més d'una Espanya singular i opressora, l'Espanya de sempre.
Amb l'Oriol Junqueras, podem...

Carretera i manta!

Dimarts, 5 de maig de 2009

Pere Muñoz rebutja en nom de l’Entesa la moció que el PP ha presentat al Senat perquè l’A-68 acabi a Vinaròs

El senador republicà de l’Entesa per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu del grup en la Comissió de Foment del Senat, ha defensat aquesta matí la seva postura contrària a la moció del PP; que instava el Govern de l’Estat al desdoblament de la N-232, entre Vinaròs i Santander; fet que significava que la sortida al mar Mediterrani de la A-68 fos per Vinaròs. La moció ha estat rebutjada.

Muñoz ha explicat que el passat dilluns a Gandesa es van reunir totes les cambres de comerç de Tarragona, les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària, 70 ajuntaments i els agents socioeconòmics de la demarcació en defensa de l'opció catalana per a la A-68 en la seva connexió entre Aragó i el mar Mediterrani. Llavors es va acordar un manifest en què es defensava que la sortida al mar de la A-68 hauria de ser de forma natural i sostenible mitjançant el desdoblament de la N-420, com a via natural de connexió entre Aragó i el mar, per Gandesa, Reus i Tarragona i també en paral·lel mitjançant la C-43 desdoblada fins l’eix de l’Ebre i el Port dels Alfacs.

Durant aquest Ple de la Comissió també s’ha rebutjat un altra moció del PP per la qual s’instava al Govern de l’Estat a adoptar diferents mesures sobre el traçat de la carretera N-232 al seu pas per la Comunitat Autònoma d’Aragó. Pel senador republicà Pere Muñoz, “Aquestes dues mocions del PP es complementen i malgrat l’habilitat que han tingut en la redacció del seu títol, l’únic objectiu era apostar per la connexió de l’A-68 amb la costa mediterrània mitjançant Vinaròs, rebutjant de manera ímplícita qualsevol altra possible connexió, com és la que proposem des de Catalunya”. Segons Pere Muñoz “Cal seguir alerta davant la possible aparició de noves iniciatives d’aquest tipus, i cal exigir al PP de la demarcació de Tarragona que no trenqui la unitat que havíem expressat tots plegats a Gandesa per demanar la connexió catalana”.

Dol a l'art escènic ebrenc

Ahir 1r de maig vam saber la trista notícia del traspàs de Mercè Lleixà, als 49 anys, víctima d'una llarga i greu malaltia. La desaparició de l'actriu roquetenca ha commocionat el panorama escènic català. Va tenir una llarga trajectòria dalt dels escenaris, amb formidables interpretacions com la de la Colometa, en un clàssic com és La Plaça del Diamant. També es va fer popular per la seua aparició en diversos colobrots televisius com El Cor de la Ciutat (fent el paper d'Alícia). Baix la direcció de Ventura Pons, va tenir un paper important en la pel·lícula, Què t'hi jugues Mari Pili? De la mà del dramaturg tortosí Ricard Salvat, va prendre part en el festival Entrecultures de Tortosa a l'obra Fatma, una reflexió sobre la situació de la dona a l'Islam.
L'escena catalana ha sofert pèrdues irreparables als darrers mesos. El traspàs de Pepe Rubianes va ser especialment sentit, en ser un dels personatges més estimats del teatre català de les darreres dècades. La mort de Ricard Salvat va deixar un sentiment agredolç, per una persona que havia donat la vida pel teatre, el qual no va tenir en vida el reconeixement que es mereixia en haver estat un transformador de les arts escèniques del país.
La cultura catalana està de dol amb la mort d'una actriu ebrenca d'alta volada: Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure, no l'esborra la pols del camí.