Una política en positiu




La televisió és un mitjà de comunicació molt criticat ja que se l'acusa d'ensenyar-nos sempre telescombreria. Ara bé, alguns cops és molt i molt necessària la transmissió d'alguns esdeveniments-espectacles que s'han convertit en habituals a casa nostra: els plens municipals de la ciutat de Tortosa. Es convenient que la ciutadania ho vegi, és difícil de creure!

Davant aquest tipus de baixa política que ens tenen acostumats alguns partits, la gent d'Esquerra Tortosa hem de ser capaços de crear projecte de ciutat i fer política en positiu. No ens deixem enredar per l'insult i la desqualificació.

Alguns projectes en positiu que Esquerra ha o està impulsant a Tortosa:

  • Campus Universitari (Generalitat + URV)
  • Viver Empreses (Generalitat + Unió Europea + Ajuntament)
  • Centre Acollida Turística (Generalitat + Ajuntament)
  • Llaüt Turístic (Generalitat + Empreses privades)

Cal saber perdre.



Aquestes eleccions al Parlament no ens han sortit bé al municipi. Cal felicitat als partits guanyadors a Tortosa: Convergència i Unió.

Des d'Esquerra Tortosa farem una seriosa reflexió en comú per tornar a ser decisius a les properes eleccions. Avui hem perdut vots respecte a les darreres catalanes, però n'hem guanyat respecte les municipals. No ens satisfà el resultat, però hem d'encarar el futur, certament difícil, en optimisme.

Ànims, gràcies als que ens heu fet confiança i sort als que governaran.

Esquerra a la fira del Rovelló al Reguers!



Aquesta tarda un grupet de gent d'Esquerra Tortosa hem acompanyat a Lluís Salvador, cap de llista d'ERC a l'Ebre i número 2 de la demarcació, a la fira del Rovelló del Reguers. La fira fa molt de goig i cal felicitar a les associacions, empreses i als ciutadans que n'han fet un èxit!

Gairebé totes i tots hem fet fira!

Comunicat de premsa d'ERC de Campredó quant a l'EMD


EL GRUP DE SUPORT A ESQUERRA DE CAMPREDÓ QUALIFICA DE FITA HISTÒRICA L’APROVACIÓ DE L’EMDAgraeix al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya el seu compromís i diligència en l’aprovacióArran de l’aprovació avui per part del Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya de la creació de les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Campredó i Bítem, el grup de suport a ERC de Campredó ha manifestat la seva satisfacció. Josep Esquerré, portaveu del grup, ha afirmat que “estem davant d’una fita històrica, i molt reivindicada per la gent de Campredó”. Segons Esquerré “la creació de l’EMD permetrà una major proximitat i autonomia de gestió dels serveis públics que té aquest nucli de població, poder accedir a noves fonts de finançament així com també una elecció directa per part dels campredonencs del president de l’EMD en les properes eleccions municipals”.El grup de suport a ERC de Campredó ha volgut expressar el seu agraïment i felicitació cap el partit republicà. Segons Esquerré “el paper d’Esquerra des del Departament de Governació de la Generalitat i el compromís dels seus serveis territorials i de la Delegació del Govern, ha estat clau per poder aconseguir l’aprovació de l’EMD aquesta legislatura”. Per acabar Esquerré ha afirmat que “ara el repte és millorar i ampliar el funcionament i la gestió dels serveis públics que tenim a Campredó”.

Aurora Massip, a la conferència de la delegació del govern a TE

En motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, la Delegació territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre ha organitzat per al proper divendres 10, de setembre, a les 19.00h un acte institucional als Reials Col·legis (C. St. Domènec, s/n) de Tortosa. Un acte que comptarà amb la present...ació a càrrec del delegat del Govern, Sr. Lluís Salvadó, i la conferència “La convivència entre comunicació i política” a càrrec de la directora general de Comunicació del Govern de Catalunya, Sra. Aurora Masip, i clourà amb l’actuació dels músics de Terranova Brass Quintet.

ERC potencia l'esport a Campredó

Des de Soldevila i ERC de Campredó estem treballant a fons per potenciar l'esport campredonenc. Recentment, la nostra estreta relació amb la delegació d'esport de la Generalitat a Terres de l'Ebre, que dirigeix el republica i independentista Jordi Gaseni, ens ha portat a rebre un lot de pilotes de futbol i un altre de bàsquet. El de futbol els hem obsequiat a la Unió Esportiva Campredó, per tal d'ajudar a mantenir la bona trajectòria dels darrers anys. El de bàsquet són per a l'AMPA del col·legi Port Rodó, i ens permetrà continuar potenciant aquest esport entre els alumnes del centre escolar ja que tenim un combeni de col·laboració amb el club Cantaires de la veïna ciutat de Tortosa. Anteriorment ja havíem aconseguit que la Secretaria de l'esport de la Generalitat, amb l'ampostí republicà Jesús Auré al capdavant, ens concedís unes cistelles que han estat molt útils per a la pràctica del bàsquet al col·legi.
També alguns dels nostres companys tiren endavant l'associació Campredó esport, que està consolidant nombroses curses atlètiques i caminades. La cursa-caminada nocturna o el Canicross també són esdeveniments a potenciar, que poden convertir Campredó en un referent d'aquesta pràctica esportiva.
Continuarem amb aquestes gestions que potencien l'esport a casa nostra. En el nostre ampli projecte de poble, la dinamització esportiva està en un lloc preeminent.

El 7 de setembre s'aprovarà l'emd de Campredó

El proper dimarts 7 de setembre, el govern de la Generalitat donarà el vist-i-plau oficial definitiu a la creació de l'entitat municipal descentralitzada de Campredó. La feina i l'interès de la Conselleria de governació, que dirigeix el republicà independentista Jordi Ausàs, ha donat els fruits desitjats. Des de Soldevila i ERC de Campredó ens sentim molt satisfets d'aquest nou camí polític-administratiu que emprendrà el nostre poble. No amaguem, en absolut, que no és allò que la ciutadania campredonenca aspirava: la constitució en municipi propi, a la qual cosa mai no renunciarem. Els tripijocs polítics i les conspiracions pel poder ens ho han impedit molt injustament. Ara, però, treballarem a fons per tirar endavant aquesta EMD. Se'ns obrin tot un ventall de noves perspectives, entre les quals l'elecció directa de l'alcalde, que rebrà oficialment el nom de president de la junta veïnal, tot i que, de ben segur, serà considerat com a alcalde pel 100% de la població. Aquest fet algun polític de Tortosa, que en el seu temps va tenir responsabilitats de govern, no ho acaba de pair... ERC hem treballat a fons per la constitució de l'emd. Des de ben principi vam participar molt activament en les reunions constitutives i vàrem aportar nombroses propostes. Ens varem queixar amargament de la lentitut amb què s'afrontava tot el procés des de l'ajuntament de Tortosa, ja que no estàvem gens d'acord amb aquell no-ritme, sinònim de desinterès. Creiem que calia un procés d'acceleració. En tot moment hem tingut també un contacte estretíssim amb Carles Pasqual, el delegat dels Serveis territorials de governació de la Generalitat a Terres de l'Ebre, el qual ha estat un dels impulsors i artífexs de la nostra EMD. També ens vam reunir a Campredó amb el conseller Jordi Ausàs, en una visita de treball molt fructífera que celebràrem al gener de 2009 a la tasca Lo pati. El Conseller Ausàs ens escoltà i ens va assegurar que Campredó tindria la seua oportunitat per ampliar l'autogovern, i així ha estat. ERC de Campredó té un projecte potent per al nostre poble, que aspirem a poder-lo tirar endavant. ERC, a nivell nacional, ha donat solució a problemes eterns de la població com la restauració de les torres templeres o la construcció del nou col·legi, després d'anys de desídia i d'incapacitat de trobar-hi una solució. Ara també ERC, des de la conselleria del govern català que dirigeix, ha possibilitat aquest nou model de relació amb el municipi.Gràcies Conseller Jordi Ausàs i amic Carles Pasqual, per la vostra sensibilitat envers Campredó i pel vostre treball fructífer.Endavant les atxes, Endavant Campredó, i llarga vida a l'EMD!!!!
Associació cultural Soldevila

10 i 11 de setembre commemoracions de la Diada a Tortosa.


Aquest cop serà la quarta vegada que la gent d'Esquerra Tortosa organitzem un acte festiu i reivindicatiu per commemorar la Diada Nacional (malgrat algú li molesti!) de Catalunya. Som la formació política que va encetar els actes de commemoració i ens alegrem que ara aquesta acció sigui cada cop més popular i normalitzada!

Aquest cop la commemoració serà doble, per un costat el dia 10 al vespre al poble de Campredó ens reunirem militats i simpatitzants d'arreu de les Terres de l'Ebre per fer un sopar de germanor, organitzat des de la regional i amb la col·laboració de militants locals. I el dia 11, tal com diu el cartell, al passeig de l'Ebre farem un vermut popular (i gratuït!). que organitzem des de la secció local. Esperem comptar amb tots vosaltres!

Font de Quinto triturat per la sordesa de Fomento (PSOE)


ERC Tortosa lamenta que el Ministerio de Fomento amb José Blanco, un dels màxims líders del PSOE al capdavant, desestimen les al•legacions que s’havien fet des del municipi de Tortosa per salvaguardar els paratges entre Font de Quinto i Campredó al terme municipal de Tortosa pel pas de l’autovia A-7.
A més, qüestionem el paper dels dirigents polítics ebrencs que donen suport al Gobierno de España, ja que no s’observa cap influència positiva en les seves accions per al municipi en aquest tema, ja que l’única al•legació no acceptada a totes les Terres de l’Ebre ha estat la que fa referència al terme municipal de Tortosa.
Finalment emplacem a que l’alcalde busqui amb major esforç una solució satisfactòria per als ciutadans i ciutadanes de Campredó i Font de Quinto.

És una cursa de fons

Per Oriol Junqueras


Dissabte vam viure un moment molt especial. Portàvem molts i molts anys treballant per un dia com aquest. Molt anys treballant per crear un projecte transversal, atractiu per a totes les capes socials i per a ciutadans de tots els orígens. Ens ha costat molts esforços, però finalment, entre tots, ho hem aconseguit. Hi ha ajudat -ho crec verdaderament- el fet de tenir la raó del nostre costat. És això, i la nostra perseverança, el que ha fet que, contra tot pronòstic, contra tot el poder de l’estat i contra els grans grups mediàtics, hàgim pogut articular una majoria social a Catalunya a favor de la independència. Em sembla que aquesta és la gran conclusió de la manifestació del 10-J: tenim el poble al nostre costat, sense titubeigs.

Dissabte, tots, absolutament tots, vam guanyar la segona batalla del procés d’independència. La primera va ser la batalla de les idees. Aquesta la vam guanyar no fa pas tants anys, i crec que en gran part gràcies a Esquerra. Amb el 10-J, l’independentisme ha guanyat la batalla del carrer, la batalla de la majoria social. Ara però, resta la tercera i última gran batalla, que és la de traduir tot el moviment en representació parlamentària. Serà, segurament, la batalla definitiva i la més difícil. Sortiran obstacles per totes bandes. El primer serà la por. La temença dels ciutadans crec que l’hem vençuda, almenys en gran part. Però la classe dirigent catalana té, i tindrà, molta por. Per més que vegin clarament la situació, per més que racionalment entenguin que el camí que cal emprendre és el de la independència, a la pràctica, la simple idea de separar-se de l’Estat espanyol els fa basarda. Basarda per desconeguda, però també perquè la classe dirigent catalana tem que qualsevol canvi en l’statu quo pugui fer trontollar la seva situació avantatjada. Sovint aquest factor influeix decisivament, encara que de vegades sigui inconscientment. La psicologia serà molt important en tot el procés.

És el cas, per exemple, de grans opinadors del país que gaudeixen de les tribunes mediàtiques més elevades. Uns quants d’ells ja han fet el pas a l’independentisme, però m’atreviria a dir que els pesos pesants, les estructures pures i dures, es mantenen aferrats a negar l’evidència. I oferiran molta resistència...

Nosaltres haurem de lluitar contra la por. La nostra responsabilitat, pels nostres fills, per la història i per la raó, serà la de ser els més valents. Haurem de transmetre seguretat en els moments crucials. I les pressions, us ho asseguro, seran molt fortes, i vindran de totes bandes. Cal no oblidar que Catalunya aporta el 25% dels impostos de l’Estat espanyol, malgrat representar tan sols el 16% de la població. A l’Estat se li posen els pèls de punta només de pensar que pot perdre una quarta part dels seus recursos. Als càrrecs de confiança que gestionen aquests diners des de Madrid, amb uns sous gens menyspreables, se’ls encongeix l’estómac només de pensar en una Catalunya independent...

Un sol poble

L’última tesi dels antiindependentistes després de la manifestació de dissabte és que la societat catalana corre el risc de fracturar-se. Hi ha fins i tot qui ha dit que perilla que es formin dos blocs com al País Basc. Un cop més, crec que els intents per frenar-nos s’esfondraran. Senzillament, perquè la seva anàlisi no s’adequa a la realitat hipercomplexa i d’identitats encavalcades de la societat catalana. A Catalunya, hi ha divisió política, com n’hi ha arreu del món. El que no hi ha, i gràcies a tots, és una divisió entre dues comunitats. Som un sol poble, molt divers, però un de sol.

En l’àmbit polític, l’altre argument per intentar esquivar l’independentisme és que cal aplicar l’Estatut del 2006, l’aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Aquesta és la proposta de l’autonomisme i del federalisme i, a hores d’ara, és un projecte irrealista. Els termes s’han invertit radicalment: l’independentisme és ara l’opció possibilista. No resulta creïble que el Govern espanyol mantingui una relació de bilateralitat amb el català, o que la Generalitat tingui poder de decisió en la negociació del finançament si el Tribunal Constitucional ha establert que ambdues polítiques són meridianament inconstitucionals. L’única sortida viable és, clarament, la independència dins de la UE.

Deia que un dels grans obstacles a la independència era la por al canvi d’un sector rellevant de la classe dirigent catalana. L’altre obstacle és la dificultat per traslladar al Parlament la majoria social a favor de la llibertat del nostre país. Hi ha un cúmul de circumstàncies que ho converteix en una tasca ben complicada: la manca d’unitarisme, el desgast dels partits polítics, uns mitjans de comunicació que en general s’oposen a l’independentisme, tenir com a adversari l’estructura de tot un estat, així com, segurament, també errors que s’han comès des de l’independentisme polític, etc. Sigui com sigui, ara, el nostre repte és superar tots aquests obstacles. Després de la manifestació el que ens cal és continuar treballant i treballant. Com deia en el post anterior, necessitem tenir més tenacitat que mai. La manifestació del 10-J va ser una gran victòria, però encara ens queda molt camí per recórrer. Estem al mig d’una cursa de fons, i ara no podem defallir. Això no es pot quedar així.

Primera nit del Curt redó

Avui s'endega el Curt redó

Finalment ha arribat el dia, avui comença el Curt Redó 2010. Molts de dies de preparació per a poder gaudir d’una projecció de curtsmetratges al carrer i a Campredó.Amb el dia d’avui, dedicat als autors locals, comencem ben fort les projeccions amb títols que estic segur que agradaran a tothom i d’altres que faran parlar per les imatges impactants i el temes a tractar. Ahir la nit vam estar realitzant les proves d’imatge i comprovar l’estat correcte de la pantalla, projector, etc. Preparatius de darrera hora amb els autors locals, organització amb els joves de Campredó, a la plaça del poble ja vam començar a moure la Fira al Carrer de Campredó.Es projectarà un curt sobre la història de la UE Campredó, on molta gent es veurà identificada amb les imatges i les opinions dels protagonistes. Hi ha algun afegit a la programació oficial, el curt Geotèrmia. L'alternativa als combustibles i a les plaques solars” de Josep Gutiérrez (2010) es projectarà aquesta nit.Tancarem la jornada d’avui amb “Diari Ebrenc”, magnífic treball del cinematògraf valencià Samuel Sebastian, basat en l’edició de la Fira al Carrer de l’any passat. Estic segur que serà una jornada inolvidable.Us esperem a tothom, no us el perdeu!!

Els noms de la fira de Campredó: Àngela Curto



El disseny dels cartells dels certàmens firals campredonencs i del Curt redó han estat obra d'Àngela Curto i Machí. Aquesta jove campredonenca va estudiar a l'escola Massana de Barcelona i és la dissenyadora particular de Soldevila, la qual cosa ens enorgulleix d'allò més. Confiem amb el seu talent, la seua dedicació, el seu compromís campredonenc. Ens sentim molt satisfets de la imatge professional que el seu treball ens aporta a l'organització de la fira tecnològica i tradicional i del certamen documental de les Terres de l'Ebre.
Joan Curto, copropietari de l'empresa de disseny i mobiliari Bosch&Curto, afincada a Tortosa, ha col·laborat activament en l'organització amb el disseny de la situació dels estands a la plaça Tomàs Cardona i a la zona del Roquer, un indret a reivindicar del poble. Curto és un dissenyador de prestigi, amb un estil molt particular i molts anys de dedicació a l'àmbit del disseny.

Fira de Campredó: Els noms de la Fira, Samuel Sebastian


La tercera edició del Curt redó comptarà amb la presència a Campredó d'un cinematògraf a reivindicar. Es tracta de Samuel Sebastian, cinesasta i dramaturg valencià, fill de la pintora Ester Rodríguez Ro. La seua afecció al cinema li ve des de molt jovenet. És Llicenciat en Història de l'Art i va encetar la seua carrera com a cineasta i com a professor de cinema fundant la productora sinCasa. Membre del grup Ja en tenim prou, va rebre juntament amb tot el col·lectiu el Premi Llibertat d'expressió atorgat per la Unió de Periodistes valencians. Igualment ha realitzat videoclips per a Clara Andrés i el grup Òwix. Ha obtingut diferents premis pels seus curts. En 2009 fou nominat als Premis Tirant pel seu videoclip Fer Res i per la seua videocreació sobre les persones immigrants i els mitjans de comunicació La mar que ens separa. A l'octubre de 2008 obtingué el premi octubre de teatre amb l'obra Les habitacions tancades, que és el seu primer text dramàtic, sent el més jove guanyador d'aquest premi i el primer nascut a la ciutat de València. En el marc del Curt redó va presentar l'any passat les següents produccions: Deu és blanc, La pausa dels morts (tràiler) . Enguany presenta un documental sobre les seues vivències a Campredó durant el Curt redó de l'any passat.

Fira de Campredó: Curt redó

PROGRAMACIÓ CURT REDO
DIJOUS 1 juliol 2010
22 hores, a la plaça de l'església
Diada dels Autors Campredonencs
- Documental U.E. Campredó. 25 min. German Machí, Josep Gutiérrez, Oriol Gracià. Campredó 2010.
Sinopsis: La Unió Esportiva Campredó és una de les entitats més dinàmiques del poble. Fundada l’any 1934, tot just acaba de complir 75 anys.
- Canicross 2010. 4 min. German Machí Campredó 2010
Reportatge sobre la tercera edició del Canicross de Campredó, cursa puntuable per a la Lliga Catalana de Canicross amb una distància de 12,50km.
Diari Ebrenc 10 min.Samuel Sebastián.
Sinopsis: Aquest realitzador valencià, presenta una visió personal del festival a partir d’imatges preses fa un any.
- No hi ha problemes 4 min. Josep Gutiérrez - Never*Slows, Barcelona, 2010.
Sinopsis: “No hi ha problemes” és una de les cançons incloses al darrer treball de Lexu’s, titulat “La vida perfecta”.
- Slow motion test 2min 30 sec. Germán Machí - Campredó, 2009.
Sinopsis: A càmera lenta la realitat adquereix formes inversemblants. Veurem l'alteració de la velocitat de les imatges per convertir simples accions en veritables.
- 5 i 32 5 min.Josep Gutiérrez - Música Global - Celofan Barcelona 2009.
Sinopsis: Single del grup ska-rock mallorquí Es Reboster. Inclòs al seu últim disc Wow.
• Mi hermano y un pequeño milagro 1:30 min. Román Aixendri i Germán Machí - Campredó, 2009.
Sinopsis: Feak tràiler.• Locura y Duna 2 min.Román Aixendri i Oriol Gracià - Barcelona, 2009.
Sinopsis: Homenatge hiperrealista a aquells que s’atreveixen a mostrar-se sense prejudicis a través del web 2.0. Un vídeo nexplicable d’amor malaltís.
• Tú, yo y la noche 7 min. Román Aixendri i Germán Machí - Campredó 2009.
Sinopsis: A tots ens agrada la nit. Els somnis, aquest món on tots podem realitzar els desitjos més íntims.
• El nacimiento del Super hombre 10 min.Román Aixendri - Producció: Barcelona 2009.
Sinopsis: Fals documental sobre la biotecnologia desenvolupada l’any 30 del segle passat amb la qual es poden elaborar clons directament en edat adulta.
DIVENDRES 2 juliol 2010Diada dels Autors de Les Terres de l'Ebre
22 hores a la plaça de l'església
- Terra de Fang 25 min. Josep Joan Segarra - Televisió de Catalunya. Delta de l’Ebre, 2009.
Sinopsis: La terra de fang és la terra creada pels sediments transportats pel riu Ebre durant els segles feliços, on diferents generacions van treballar aigua a genolls per poder cultivar arròs.• Festa Major 14 min. Santi Valldepèrez - Festival Strobe. Amposta, 2009.
Sinopsis: Bous, cercaviles, ball a la vora del riu, jocs tradicionals... Santi Valldepérez recull tots els actes típics de la Festa Major d’Amposta sota un prisma cinematogràfic i absolutament personal.• Esquivant les ombres 30 min. Dani Gutiérrez - Tortosa, 2008.
Sinopsis: Es gesta gràcies al Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre. El Ramón Giménez és un exnarcotraficant d’ètnia gitana reconvertit en pastor de l’Església Evangelista Filadèlfia de Tortosa. Guardonat al VII Festival Internacional de televisió sobre Vida i Ecologia Urbanes 2009.
- La vida als Ports 2 min. Marc Ortiz - Centre d’Informació del Parc Natural del Ports de la Sénia, 2009.
Sinopsis: Audiovisual produït per a l’exposició permanent del Centre d’Informació del Parc Natural del Ports.
DISSABTE 3 juliol 2010Diada Autors Països Catalans
22 hores a la plaça de l'església-...i un ram de flors vermelles 25 min. Joan Rius. Realització: Josep Gutiérrez - Celofán Audiovisual.Girona, 2009.
Sinopsis: Malgrat l’Estat del Benestar, continuen existint bosses de pobresa i grups amb perill d’exclusió social. Aquestdocumental retrata un grup de transeünts de Girona.
- Mala Sang. Capítol pilot 15 min. Joan Prats i Jair Domínguez - Celofán Audiovisuals. Manlleu, 2010.
Sinopsis: Canvien les guerres, canvien les banderes, però el que mai canvia són els horrors que acompa nyen a aquelles persones que per diners o compromís participen en elles. Aquesta és una sèrie de ficció que recrea el testimoni d'un soldat català en diferents batalles i conflictes bèl·lics de la història.
- Pels camins de Bòsnia 26 min. .... Barcelona, 2010.
Sinopsis: És un recorregut per aquest país balcànic i per la seva història més recent. Un grup d'amics visitem aquesta zona d'Europa. Alguns d'ells pertanyen a l'ong catalana IGMAN acció Solidaria i coneixen be el territori. En el nostre viatge trobarem testimonis de gent que ha viscut la guerra. Un jove que va haver de deixar-ho tot per lluitar al front i que ara reflexiona sobre aquells anys. Una dona que ha perdut gairebé tota la seva família i que lluita perquè els crims no quedin en l'oblit i altres testimonis que ens parlen d’aquells anys. Ens trobarem també amb una cerimònia que es fa anualment a Sebrenika. Un enterrament conjunt dels cossos que es van trobant a les foses comunes cada any. En aquella ocasió eren de 465 enterraments. Un fet colpidor, un dia plujós de juliol que, com el viatge, restarà per sempre a les nostres vides.
- 1r Concurs Curt Redó. Curtmetratges amb Càmera o Mòbil.Lliurament de premis als guanyadors.

Fira de Campredó: Mestràlia

PROGRAMA ACTIVITATS MESTRÀLIA

DIVENDRES 2 juliol 2010
24:00 Concert, Otherside música folk
Patrocina
Entrada gratuïta.
DISSABTE 3 juliol 2010

10.00 Rebuda i acreditació dels expositors.
10.30 Cercavila de la Colla Jove Dolçainers de Tortosa i obertura del recinte.
11.15 Parlaments de les autoritats.
11.30 Inauguració de la fira a càrrec de la Directora d'Artesania de Catalunya Gemma Amat i de Broto.
12.00 Visita als estands.
13.30 Dinar.
17.00 Obertura fira.
17.00 Taller infantil de construcció d’instruments amb material reciclat.
17.15 Inici demostracions de construcció d’instruments.
Jordi Aixalà, Rafa Campanals, Jordi Cloquell
Gralla. Guitarra elèctrica. Rimbombes .
17.30 Cercavila i concert.
Colla Dolçainers de Vinaròs.Banda de Música "Manel Martínes i Solà" de Jesús.

19.30 Jotes a la plaça, grup de Campredó.21.15 Sopar.00.00 Demostració guitarra elèctrica construïda a la fira, es faran sonar les primeres notes de l’instrument a càrrec del guitarrista PAU DÍAZ.
00.30 Concert , PEPET I MARIETA
Patrocina: i Colla Grallers de Campredó
Entrada Gratuïta
DIUMENGE 4 juliol 2010
10.30 Cercavila amb Dolçainers de Massalió (Matarranya).
11.30 Taller infantil construcció instruments.
12.00 Demostració Construcció de instruments.
13.30 Dinar per als constructors-artesans de música. Tema: “S’ha de regular el sector”.
17.00 Obertura fira.
17.30 Cercavila amb Dolçainers de Massalió (Matarranya).
18.00 Jota a la plaça La Jota a La Galera.
19.00 Cloenda amb Saragatona Grup de música i dansa tradicional.

Fira de Campredó: Campredó.net

PROGRAMA ACTIVITATS C@MPREDO.NETDISSABTE
3 juliol 201010.00
Rebuda i acreditació dels expositors.
10.30 Presentació i obertura del recinte.
11.15 Parlaments de les autoritats.
11.30 Inauguració de la fira a càrrec de la Directora d'Artesania de Catalunya Gemma Amat i de Broto.
12.00 Visita als estands.
12:30 "Taller-Demostració de cuina solar alternativa". a càrrec d'Alex Ramos.Taller infantil: Construcció d'una careta i un pai-pai amb cartolina, amb motius solarsDemostració de cuina i degustacions dels productes cuinats amb energia solarLloc: estand expositor.
17.30 "Taller-Demostració de cuina solar alternativa".Construcció d’un forn solar a càrrec d’Àlex Ramos.Lloc: estand expositor.
19.00 Entrega diplomes Curs Iniciació a la informàtica realitzata Campredó a càrrec de la Fundació Ilercavònica Futur.
Lloc: estand expositor.
DIUMENGE
4 juliol 2010
12.30 “Presentació de blocs educatius”.
Lloc: estand C@mpredo.net.
18.00 “Petròpolis, una experiència editorial a internet”Exhibició de llibres i explicació de l’activitat editorial on line, acàrrec de l’editor Jaume Llambrich.
Lloc: Estand Cid i Mulet
18.30 “E-books, els llibres electrònics”Una experiència amb els e-books, explicació a càrrec d’Irene Prades, directora de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
DISSABTE i DIUMENGE•
Exposició fotogràfica: Rafel & Rafel (Rafel Castells i Rafel Castells Jr.) i de S & S (Sergi Grau i Sisco Parés).• Projecció de curts durant el dia al Yurt (tenda mongol)
Lloc: fira C@mpredo.net

Conferència oberta: Catalunya, un país en xarxa


El proper dimecres 30 de juny a les 20'30 hi haurà a la seu d'ERC Tortosa una conferència on es parlarà de la política feta per ERC des de la Generalitat en el camp de les telecomunicacions (TDT, Internet, Wifi...). Serà l'hora també d'escoltar les reclamacions sobre les mancancesque tenim a la ciutat i el territori.
Esteu totes i tots convidats!

Puigcercós: ‘Si Esquerra és forta, Catalunya decideix’

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha assegurat, durant l’acte de suport a la iniciativa popular per convocar un referèndum per la independència, que ‘avui fem un pas important’ per posar Catalunya al mateix nivell que el Quebec, Escòcia i els estats independents. ‘Això ha estat possible gràcies a la feina dels homes i dones d’Esquerra, impulsant les consultes populars als municipis; aprovant una Llei de consultes al Parlament, impulsada pel conseller Ausàs, amb el vot de PSC i la iniciativa popular amb el suport de CiU. Esquerra sempre hi és, hem aprovat la Llei amb Esquerra al Govern, al Parlament i a la mesa. Esquerra mai s’arronsa, si Esquerra no és forta la propera legislatura els altres partits s’arronsaran o voldran fer passos enrere, som nosaltres els que impulsem el país, si Esquerra és forta, Catalunya decideix’, ha subratllat Puigcercós.


En aquest sentit, el president d’Esquerra ha afirmat que ‘estem disposats a treballar, al costat de la Coordinadora, de la societat i les entitats, fermament i amb orgull per aconseguir les signatures necessàries per tirar endavant el referèndum’. ‘Esquerra ha estat una fàbrica d’independentistes en els darrers 25 anys, hem treballat per bastir una proposta política que va més enllà d’una simple exclamació d’independència, que comporta un model de societat i de país i la construcció d’una república catalana’, ha assegurat el dirigent independentista. ‘El camí que hem marcat, aquell que ha estat tan criticat, avui està ple de resultats, hem aconseguit portar a la pràctica tot allò que ens hem proposat: condicionar el país, crear un discurs nacional, superar l’autonomisme, crear les condicions per crear un estat propi, blindar el model d’immersió lingüística, que el català estigui en igualtat de condicions al cinema, hem aconseguit una política social capaç d’incloure i integrar la diferència, que l’economia catalana s’internacionalitizi i hem fet de la recerca i la innovació el nostre vector’, ha apuntat.

En aquest context, el dirigent independentista ha destacat que ‘som una Esquerra forta perquè som lliures, lliures d’hipoteques, no devem favors als grans grups, perquè els favors es tornen políticament incomplint allò que has dit, pactant a Madrid a la nit, d’esquenes al poble català i al Parlament, amb el govern espanyol l’Estatut; som una esquerra forta perquè som lliures de Madrid, les nostres decisions només es prenen a Catalunya, i perquè no som dogmàtics i assumim la complexitat d’una societat cada cop més diferent’.

Puigcercós també s’ha referit a la crisi econòmica i ha assegurat que ‘els que vulguin contraposar la crisi a la independència ens estan enganyant’ ja que ‘treballar per la independència del país és la millor manera de sortir de la crisi, perquè Espanya ens porta crisi, ens posa totes les dificultats per poder canviar el rumb de la nostra economia i generar benestar’. ‘Lluitar contra la crisi i millorar les condicions de la classe treballadora i mitjana d’aquest país passa sobretot per ser un estat independent’, ha apuntat.

L’acte, al que han assistit unes 300 persones, també ha comptat amb les intervencions del president del Parlament, Ernest Benach, que ha destacat que ‘la presència institucional d’Esquerra ha provocat canvis socials molt importants’ i ha animat a tothom a ‘recollir signatures, que siguem decisius al Parlament i fem més pinya que mai’. La portaveu parlamentària, Anna Simó, que ha apuntat que ‘Esquerra només es mou per fer avançar el país amb pas ferm i segur i només ens comprometrem amb aquells que també ho vulguin’. El diputat i impulsor de la iniciativa popular, Uriel Bertran, que ha assegurat que ‘sense Esquerra no hauríem aconseguit aquesta fita històrica’. La diputada i alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà, que ha avançat que els ajuntament d’Esquerra aprovaran mocions de suport a la iniciativa i que els alcaldes es faran fedetaris per recollir signatures per ‘un referèndum legal, legítim i necessari’. I el regidor d’Esquerra a Arenys de Munt, Joan Rabasseda, que ha recordat que ‘al principi de tot aquest procés, a Arenys de Munt, ja hi havia la gent d’Esquerra’.

Per un cabal mínim de futur


Costa de creure, però encara hem d'anar de mani per l' Ebre. L'aigua és un bé massa cobejat. Així que una vegada més, els ciutadans de l' Ebre, ni molts ni pocs, ni massa ni gens, ens hem aplegat per a fer notar tan fort com es pugui i tant a prop de les orelles que ho han d'escoltar, que som antitransvasistes per necessitat, que exigim la cura dels rius per supervivència i que no ens cansarem de demanar solucions d'equilibri demogràfic territorial, per pais. El futur de Catalunya flueix per l' Ebre, sobretot en el seu tram final. L' Ebre, doncs, ha de baixar aigua a la mar si Catalunya vol tenir algun futur. I això és el cabal mínim: tanta aigua desembocant a la mar de l' ebre com calgui per assegurar la biodiversitat i l' equilibri sociodemogràfic d'aquest pais, capaç d' olimpíades històriques però indecís devant una visió de gran estat.

Per allà corríem una quanta gent d' ERC de l' Ebre: Pere Muñoz, Gervasi Aspa, com a més destacats, i l' Oriol Junqueras, que és com de casa.

ERC no deixarem córrer l' Ebre de qualsevol manera. L' Ebre és assumpte nostre.

Entrevista a Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó (2)

Part 2
13. Seguim parlant del patrimoni. Què té en ment Soldevila i ERC quant a la promoció i dignificació del patrimoni templer?
Adequada la forma, tal com va dir el Conseller de cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, li hem de donar ús. Ajuntament, Consell Comarcal, Generalitat i la futura EMD, s’han d’involucrar en la seua divulgació i potenciar la marca Domus Templi (Montsó, Lleida, Miravet, Tortosa, EMD Campredó i Peníscola. Hem d’aprofitar les sinergies de la Via Verda, hem de buscar els recursos per la interpretació del món templer a la Casa del Prat (Vídeo i so amb la figura d'un cavaller Templer). Organitzar visites guiades a escoles i grups de visita a les Terres de l’Ebre...
14. El passat 1 de maig Soldevila organitzà una visita guiada a la torre de Campredó. Ens en fas cinc cèntims?
Ha estat una iniciativa de difusió del patrimoni que cal valorar molt positivament. Hem d’agrair la col·laboració de la Cinta Montañés (Arqueòloga) i l'Emigdi Subirats (membre de Soldevila), que van donar tota mena d’explicacions sobre la història i fets a l’entorn de la Torre. Cal destacar uns grafits a la segona planta, corresponents a la Batalla de l’Ebre, que es conserven en bon estat i són inici d’una explicació en la visita de la maniobra de distracció que es va desenvolupar al terme de Font de Quinto durant la Batalla de L’Ebre. Van ser realitzats per soldats de la III Unitat de la Brigada internacional La Marsellesa, formada per soldats belgues i francesos majoritàriament. La jornada la considero un èxit, hi van assistir més de 100 persones .
15. Ja tenim la interpretació de la torre gràcies a ERC, hi ha algun projecte més al respecte?
El projecte el tenim. Som sabedors de l’important assentament de muralles que hi ha al voltant de la Casa del Prat. Aquí dirigirem els nostres esforços per recuperar aquest patrimoni. També, com ja he avançat, buscarem els recursos per fer una museïtzació templera en aquest indret.
16. L’enderrocament dels lavabos de l’estació va ser un atemptat contra el nostre patrimoni?
Sí, ha estat un cop molt dur, com tu dius, un veritable atemptat patrimonial. Ha estat un greuge al poble. Tots teníem com objectiu recuperar aquest espai d’interès històric, amb unes característiques arquitectòniques pròpies. El món associatiu campredonenc, i ERC en nombroses ocasions, havíem reivindicat la cessió del conjunt. Teníem projectes a mig termini, ubicació de la futura EMD, transformació de l’entorn adequant-lo al POUM, situar dependències per utilització d’entitats locals.
17. S’ha denunciat degudament per part de l’ajuntament tortosí?
ERC va ser la primera veu que va denunciar l'enderrocament. Va dirigir-se a la pedania per buscar respostes i en Consell Assessor ho va tornar a manifestar. D’aquí, va sortir una carta al consistori tortosí per demanar explicacions. Per part de l’Ajuntament Tortosí només algunes trucades a Adif, sense resposta, o almenys aquesta és la informació que tenim avui i l’afirmació que no calia permís municipal per l’enderroc. Estem a meitat de maig i si hem de valorar l’actuació de l’Ajuntament Tortosí en l’assumpte, és francament decebedora i demostra falta de compromís en la seua acció a executar en el Pla d’Acció Municipal de la legislatura actual.
18. Veurem algun dia la restauració de l’estació de tren?
De fet, tots pensàvem que en la legislatura actual, després d’assolir el compromís el consistori actual a traves del PAM de l’arranjament de l’estació d’Adif a Campredó, veuríem un canvi positiu a l’entorn de l’estació de tren. Avui som més pessimistes, però seguirem lluitant per la seua recuperació i seguirem fent les mocions necessàries als Pressupostos Generals de l'estat per la seua dignificació. Això sí, cada dia que passa el seu estat empitjora, i fins i tot podem tenir el risc d’enderroc per ella mateixa quant a teulades i interiors.
19. Parlem d’esport. Com podem potenciar-lo amb els postres xiquets i xiquetes al poble?
És una tasca a portar a terme. Sempre he estat lligat al món de l’esport i la seua divulgació. A Campredó, tenim el problema del nombre de xiquets i xiquetes que per edat puguin coincidir en un equip. A l’Ampa hem treballat el bàsquet i hem aconseguit dos equips amb monitors de l'equip del Cantaires. Hem de buscar la implicació del futbol de Campredó per començar a treballar en la base. Hem de facilitar l’accés a tot tipus d’esport, tenim coneixement de xiquetes i xiquets que formen part de Club d’atletisme de Tortosa, ho hem de difondre per saber l’entorn que ens pot oferir i com podem col·laborar. Actualment tenim nombrosos xiquets jugant a futbol fora del poble, podríem invertir l’acció i buscar la complicitat de pobles veïns si aconseguim una estructura sòlida d’equip.
20. El nom biblioteca pot anar lligat al de Campredó? Com?
Per condicionants normatius municipals, no li podem donar aquesta categoria. Vàrem plantejar en un Consell Assessor al 2008 la possibilitat de crear un Punt de Lectura a semblança de l’EMD de Jesús. Entenem que no han de ser 4 prestatgeries i alguns llibres, ha de ser un espai de lectura actiu, amb calendari d’activitats, un lloc proper a la gent que li agrada llegir amb una ampla oferta literària. De ben segur que des de Soldevila ens sentim més que capacitats per tirar endavant tota mena d'iniciatives culturals i literàries.
21. Parli’ns una mica d’urbanisme a Campredó…
Aquest és un punt on hi ha moltes mancances, s'ha treballat poc. Potser dos motius servirien d’excusa: l'endarreriment en l’aprovació del POUM i l’actual crisi econòmica. Tot i això, pensem que no s’han desenvolupat propostes per poder canviar aquest punt d’inflexió. Hem de començar a projectar des de la inversió pública per atreure el sector privat. Tenim un potencial de creixement intern (gent del poble) i extern (zona industrialitzada) que cal treballar. El primer pas l’hem de donar l’administració local, i en aquest sentit obrir i crear nous carrers que potencien parcel·les d’actuació. Necessitem un carrer per oxigenar el de Don Alvar, disposen d’una actuació paral·lela a tocar del polígon industrial Baix Ebre amb creació de zona verda com a mur de separació del Polígon. Obrim carrers de titularitat municipal, el Carrer de Sant Lluis a l’altura del de Gandia i d'Haro. Treballem en el plantejament urbanístic al voltant de l’estació. Promoure restauració de façanes i espais amb encant de la nostra població com potser al Raval del Pom, Font de Quinto o carrer d'Eivissa. Facilitem als propietaris de parcel·les els tràmits administratius i la seua urbanització, tots en sortirem guanyant. Amb l’EMD l’hem de potenciar en la mesura de les nostres possibilitats i sempre escoltant noves propostes. No oblidem que la pitjor gestió es la que no es fa i, molt em temo, en urbanisme ens hem deixat anar.
22. L’aposta pels certàmens firals per part d’ERC garanteix l’èxit?
Ajuda tenir al Conseller Huguet inaugurant la Fira Campredó 2009; ajuda tenir el suport del Delegat de les TE, Lluís Salvadó; ajuda tenir al regidor de Promoció econòmica involucrat, Ricard Fores; ajuda tenir als representants de Cultura, Xavier Vega i d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Monclús i la Directora d’artesania, Gemma Amat, en el projecte; ajuda que Carles Pasqual, representant de Governació accedeixi a lliurar una placa en l’Homenatge a Ramon Machí, històric del cinema campredonenc.Amb aquestes premisses tenim una bona part de l’èxit a tocar de mans, la resta l’hem de buscar en la implicació de la gent que treballa en el Grup de suport d’ERC a Campredó, en el teixit associatiu que t’ajuda, en la gent del poble que s’implica i en els recursos municipals que et facilita el govern pedani-municipal. D'altra banda, vull donar gràcies als artesans, expositors, grups musicals i autors dels curtmetratges que van assistir, i espero tornin aquest any 2010, el qual, ja us avanço, serà el primer cap de setmana de juliol, per la seua participació.
23. Faci’ns cinc cèntims de les tres fires que organitza Soldevila.
Mestràlia, Curt Redó i Campredo.net són una mena de tres en un. Veritablement, volíem combinar la cultura tradicional, les noves tecnologies i el potencial cultural campredonenc, i ho hem aconseguit. Estem més que satisfets del funcionament dels certàmens. Pensem que hem tingut a Campredó importants luthiers catalans, exhibint la seua obra i fent conferències. Hem comptat amb la presència de Samuel Sebastian, prestigiós cinematògraf i dramaturg valencià amb un gran futur al davant. Quant a les noves tecnologies, tenim en ment la promoció dels e-books, els llibres electrònics, la col·laboració amb les universitats, tallers de desenvolupament de noves tecnologies... Tot projectes que veurem realitzats.
24. La col·laboració amb els joves dissenyadors o cinematògrafs és evidentment fructífera, oi?
Són un grup de joves amb molt futur en aquest camp. Nosaltres, per suposat, volem estar al seu costat quant a la promoció del seu treball. Hem bastit una molt bona relació amb ells, la qual està sent molt fructífera. S'han implicat moltíssim en la programació del Curt redó d'enguany. Han organitzat un concurs de curtmetratges que, estem segur, tindrà un notable èxit. A més, la seua tasca durant l'any és molt bona. Estem convençuts que tenen molt futur i ja els veiem amb premis d'importància en certàmens d'arreu dels Països Catalans. També el disseny és un àmbit important per nosaltres, com ho demostra l'elegància dels cartells del nostre certamen. Oriol Gràcia, Germán Machí, Josep Gutiérrez, Roman Ayxendri, i la dissenyadora Àngela Curto, donen un gran prestigi cultural a Campredó, i, sortosament, els tenim amb nosaltres treballant colze a colze.

Entrevista a Josep Esquerré, candidat d’ERC de Campredó


Part 1
1. Què fa un ampostí com tu en un poble com Campredó?
La resposta és ben fàcil. Em vaig enamorar d’una campredonenca i vàrem decidir tots dos fer la nostra vida a Campredó. N’estic molt satisfet i em sento un campredonenc més.
2.Què esperes de Campredó?
De Campredó espero moltes coses. Campredó som la seva gent. Gent que mira pel progrés, pel respecte, que entén un Campredó amb el seus drets i les seves obligacions. Un Campredó que lluita pel seu futur. Un Campredó independent i poble
3.Les teues inquietuds personals et porten a embolicar-te en moltes activitats. Com ho portes tot plegat?
El més important és el suport familiar i, a partir d’aquí, el dia te 24 hores per organitzar-te. Tots sabem que la feina ens ocupa un % important d’ocupació, que la família i les amistats no les hem d’abandonar. Menjar i dormir són necessitats bàsiques. Però hem de tenir temps per desenvolupar aptituds personals. Capacitats, com són en el meu cas, de treball associatiu. Buscar la complicitat de persones per fer tasca de grup com pot ser en associacions com L’AMPA o Soldevila o treball de poble com és representant ERC al Consell Assessor de Campredó.
4. Ens fas cinc cèntims de la teua tasca a l’AMPA
N’estic molt content. En els 5 anys que fa que pertanyo a l’associació de mares i pares he estat al costat de diferents grups de treball i sempre amb una molt bona relació. Tots, amb moltes ganes de buscar oportunitats i dinamitzar el nostre col·legi. Sempre ha estat una tasca de conjunt on he estat un més del grup. Activitats extraescolars, esports, viatges, menjador, festes escolars, etc son activitats que l’Ampa sempre ha proposat. També les darreres direccions de l'AMPA hem tingut la sort de treballar en un nou entorn, un nou col·legi. Des d’aquestes línees vull felicitar el treball de totes les direccions de l'AMPA, cadascuna a la seva manera, per aconseguir aquest objectiu.
5. I a Soldevila?
L’Associació Cultural Soldevila és un referent cultural i, a la vegada, grup d’opinió molt valuós pel poble de Campredó. Jo he estat treballant aquests darrers anys donant suport i fent propostes en esdeveniments como són la FIRA AL CARRER de Campredó o la lluita continua per la rehabilitació del patrimoni templer, entre d’altres.També he estat en l’organització d’exposicions o conferències. La gent de Soldevila tenim admiració per Campredó i estem compromesos en les seves afeccions, per això ens agrada informar d’actuacions i donar la nostra opinió sobre temes de la actualitat del poble.Soldevila es va fundar a 1988, molt abans que jo formés part de la vida de Campredó, la seva gent mereix tot el meu respecte.
6. Com veus l’associacionisme campredonenc?
A Campredó tenim moltes associacions i totes amb un treball molt digne.Són associacions lligades a la seva activitat (Jubilats, Futbol, Comerciants, Taurina, Joves, Cultura, Caçadors, etc), però totes necessaries per moure el teixit local. Aquest any sense anar més lluny s’han creat dos noves associacions , Associació Campredó Esport (impulsora del Canicros) i Amics de F.Llop (abans dins Soldevila, però creada com ens propi per donar-li més sentit en l'actualitat). Pensant en veu alta, i com a petit retret, considero que tenim una manca de comunicació per poder desenvolupar accions conjuntes. Seria positiu alguna taula rodona semestral per valorar i crear sinergies de grup.
7.Com et vas deixar enredar per la gent d’ERC, independentistes i republicans, i a Campredó partidaris del municipi propi?
És ben senzill, si tens predisposició pel treball comunitari, tens una clara ideologia de Catalunya com a nació, un equip de suport en el qual confies, t’ofereixen la possibilitat de representar ERC a Campredó en un moment de molts de projectes en els quals et veus capaç d’aportar i treballar, i tens com a ideari aconseguir un Campredo Municipi en el moment que nous condicionants polítics ho permetin, aquí tens la resposta.
8.Com valores la feina d’ERC a Campredó, i la teua en particular al Consell Assessor?
Molt positivament, ERC sempre ens ha donat suport, i hem d’agrair molt el treball de totes les seves delegacions de la Generalitat a les Terres de l’Ebre representades pel seu Delegat Lluis Salvado. Tots recordem l’escrit de Carles Pasqual, delegat de governació, felicitant al poble de Campredó en l’inici del procés de l’EMD. La implicació d’Artesania Catalunya en el desenvolupament de la Fira a través del departament d’Innovació, Empresa i Universitat representat per Josep Felip Monclús (futur alcaldable a la ciutat de Tortosa). També s’ha presentat dos esmenes als pressupostos generals de l’estat per tal que es dotés una aportació pressupostària a la restauració de l’estació de tren, que el govern espanyol va fer cas omís.Per una altra part, valorar-se un mateix no és feina fàcil. Si puc dir que he estat un membre molt actiu amb continues propostes de treball. Sempre he defensat els interessos de Campredó, afegint-me a totes aquelles accions necessàries. EMD-Patrimoni i cultura – Desdoblament A-7 – Depuradora, dispensari i Arxiu Comarcal – Fira – Festes – Casal F.Llop – Infraestructures – Via Verda – rehabilitació de l'estació de tren, i d’altres han estat l’agenda de treball del grup de suport ERC a Campredó.Abans ja ho he comentat però les individualitats no tenen sentit dins de col·lectius de treball. Som representants d’aquestes veus.
9. Valora’ns la figura de Francesc Llop i Marqués.
És el campredonenc més universal. Una personalitat que estem difonent. Hem creat una associació per aconseguir adquirir la seva obra. Tenim moltes idees per a continuar enlairant la figura d’un pintor impressionista, molt important per a tots nosaltres.
10. Parla’ns de campredonencs amb inquietuds artístiques, literàries, esportives…
N’hi ha uns quants en l’àmbit de la literatura, la pintura, el disseny. Durant els darrers anys han fet una feina molt bona. També des de Soldevila hem sabut difondre la seva obra i està al seu costat, de la qual cosa ens sentim altament orgullosos. Soldevila ha estat la plataforma ideal per captar tot aquest potencial. Hem tirat endavant l’Associació Amics de Francesc Llop, hem presentat llibres d’autors locals, hem organitzat exposicions dels pintors campredonencs. I també tenim molts projectes de potenciació esportiva, que de ben segur tirarem endavant ben aviat.Marga Estorach va realitzar l'escalada a l'Aconcagua, Carlos Balagué i Betlem Balagué realitzen curses de muntanya, Ion Perelló és membre del futbol base del Barça. La UE Campredó està portant a terme una magnífica temporada i l'Associació esportiva bàsquet del col·legi Port rodó fa una tasca molt bona en la difusió d'aquest esport entre els més menuts.
11. La marca Campredó Templer, l’hem de saber explotar, oi?
És imprescindible per al nostre futur cultural i patrimonial. Estem en fase embrionària, però des de Soldevila i ERC hem apostat altament per canviar la cara al nostre patrimoni, després d’anys d’oblit inexplicable que l’havien deixat en un estat deplorable. I confio en la nostra gent i els seus ideals per tirar endavant aquesta marca Campredó templer, que en un futur pot ser el veritable emblema del nostre poble.
12. ERC ha apostat fortament pel patrimoni templer campredonenc. Estàs satisfet de com ha anat tot plegat?
El patrimoni templer campredonenc és molt important. Des de Soldevila hem lluitat durant anys per la seva dignificació. Gràcies a ERC ha estat possible la restauració de les dos torres i la interpretació de la Torre de Font de Quinto, de la qual cosa ens sentim altament orgullosos i satisfets. I continuarem amb tota mena de projectes per donar vida templera al poble. Les muralles de la casa del Prat són la nostra gran lluita d’aquests mesos. A veure si podem aconseguir algun fruit satisfactori. També la idea d’aconseguir algun audiovisual per a la torre de Font de Quinto, i un cavaller templer que el representi. Moltes i moltes idees, que mai no ens fan decaure, moltes de les quals les podem veure acomplertes per a benefici dels campredonencs.

Perquè votaré

Josep Huguet
25-A
Josep Huguet Biosca
Dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)




Votaré perquè en democràcia
parlen els ciutadans i aquests decideixen en quin marc territorial accepten el joc de majories i minories. I Catalunya és el marc de decisió on tenim dret a bastir –i és possible– un sistema democràtic ple. Perquè Espanya no serà mai una democràcia plena. És l’únic lloc d’Europa on es poden tancar legalment diaris, mentre que els partits que reivindiquen el feixisme són legals. On els tribunals estan farcits de tics ideològics autoritaris. Perquè cal denunciar políticament que el problema no està en els membres del Tribunal Constitucional, sinó en les funcions que li dóna la llei que van votar CiU, PSC i l’antecedent d’ICV. Així com en la mateixa Constitució espanyola, que es va voler vendre a Catalunya com a garantia d’autogovern i ara s’ha demostrat que no ho és. Només Esquerra es va abstenir respecte a aquella Constitució i va advertir de les seves enormes limitacions. Perquè la casta dirigent d’Espanya vol imposar la concepció espanyolista i centralista dominant, ara que no ho pot fer per pronuciamientos militars, a través de pronunciamientos judicials, mediàtics i amb el corró parlamentari espanyolista, i trencar qualsevol suposat pacte de la Transició.

Per això a Catalunya hem d’anar fomentant una legitimitat alternativa
i promovent l’acumulació de forces a favor d’una democràcia catalana plena. Perquè, esgotada la via de l’Estatut i la Constitució per avançar cap a una societat catalana del benestar, amb instruments financers propis per abordar la crisi i esdevenir una economia d’excel·lència en el món global, cal assolir una majoria social i política que democràticament instauri la República Catalana sota els principis del treball, la justícia i les llibertats. Votar i després implicar-se a fons en la política i en la societat civil organitzada és la millor contribució per avançar en l’assoliment d’aquesta majoria democràtica.

Nou pas per la vegueria de les Terres de l’Ebre

Nou pas per la vegueria de les Terres de l’Ebre
22.04.2010 | 14.22 h
Nou pas per la vegueria de les Terres de l’Ebre
Aquesta setmana m’he reunit a Madrid amb el Vicepresident tercer i ministre de Política Territorial del govern espanyol, Manuel Chaves, per tractar el desplegament de la nova organització territorial en vegueries. L’establiment de la nova arquitectura institucional a Catalunya és un procés gradual que necessita la col·laboració de l’Estat perquè afecta a lleis estatals.
Com ben bé és conegut, els límits veguerials no coincideixen amb els límits provincials. I aquest desajustament provoca que els partits judicials no siguin la circumscripció idònia a través de la qual escollir els representants al consell de vegueria.
És per això que vam proposar al ministre la modificació de l’article 204 del títol V de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, més coneguda com a LOREG, per tal d’establir unes circumscripcions diferents a les del partit judicial que tenim actualment. En el cas de Catalunya, aquesta circumscripció volem que sigui la comarca, perquè és una realitat geogràfica més real, propera i coneguda pels ciutadans, i això facilitarà l’elecció i la posterior constitució dels consells de vegueria.
Amb aquesta modificació de la llei, la vegueria de les Terres de l’Ebre es podrà constituir amb tots els ets i els uts després de les properes eleccions municipals. Des de Governació, seguirem treballant i mantenint reunions entre el departament i el ministeri per desplegar el més ràpidament possible aquesta llei, que a hores d’ara es troba en tràmit parlamentari.

Proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931


Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.Per Catalunya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President FRANCESC MACIÀhttp://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8

Revista dels certàmens firals campredonencs

Ja ha estat publicada la revista que informa sobre els certàmens firals campredonencs: Mestralia, Curt redó i Campredo.net. Hem recuperat la històrica capçalera Soldevila, per anar informant de tot l'entramat de Fira Campredó, que compta amb projectes interessantíssims en l'àmbit del cinema, de la música tradicional i de les noves tecnologies. Hem inclòs articles dels cinematògrafs Oriol Gracià, i del valencià Samuel Sebastian, autor de la primera pel·lícula en català a València en cinc anys. Esperem que sigui del gust dels lectors i que ens aportin idees per a una nova publicació.

Grup de feisbuc: Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó



Hem obert un grup de feisbuc per tal de promoure la candidatura i la personalitat de Josep Esquerré, l'amic Pepe, que serà el candidat d'ERC a la propera Entitat Municipal de Campredó. Convidem els lectors i les lectores de Soldevila a entrar-hi i a adherir-se al grup, que volem que sigui participatiu i dinàmic, i que doni una bona imatge de Pepe.

Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó


Josep Esquerré i Navarro serà el nostre candidat a les properes eleccions municipals, en la llista que ha de lluitar per presidir la futura Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Actualment ja és el representant republicà al Consell Assessor campredonenc. En alguns apunts anteriors ja havia difòs les qualitats de l'amic Pepe. És ampostí de naixement, resident a Campredó des de fa uns 13 anys, pare de dos xiquets, i gerent d'una important empresa paperera situada al terme de l'Aldea. Company de colla d'amics, hem anat aprofundint la nostra relació a partir que des de l'Associació Cultural Soldevila li proposàrem que fos el representant independentista a l'esmentat Consell. Des de llavors, hem estat col·laborant colze a colze en tota mena d'activitats, i hem aconseguit teixir una molt bona amistat personal. Es mostra treballador, intel·ligent i caut en tot moment, sempre respectuós amb les propostes dels altres membres del grup, la qual cosa ens ha permès crear una dinàmica engrescadora que va acumulant tota mena d'idees, les quals no es queden al calaix sinó que solem posar-les en pràctica.Durant els darrers 4 anys s'ha dedicat amb cor i ànima a l'AMPA del col·legi Port Rodó, en la qual ha aconseguit formar un grup humà esplèndid que ha dotat l'entitat d'un notable dinamisme. La seua capacitat de direcció i de contacte amb la gent ha quedat ben pal·lesa, atès que l'AMPA és una associació molt activa que afronta àmbits molt diversos amb gran voluntat i seriositat.Mitjançant la implicació amb Soldevila, Pepe és igualment una de les ànimes dels certàmens firals campredonencs, que tanta embranzida estan agafant: Mestralia, Campredo.net i Curt redó. No es pot entendre tot aquest moviment socio-cultural sense la seua presència i direcció omnipresent.Tanmateix, la seua tasca política al Consell Assessor és esplèndida. Tota mena de propostes, sempre al peu del canó en qualsevol activitat, aportacions crítiques tothora constructives... Pepe s'ha fet d'estimar per bona part de la població, fins i tot pels rivals polítics que mantenen una bona relació personal amb ell. El grup d'ERC de Campredó estem orgullosos de la seua tasca i volem enlairar les seues possibilitats de gestió i la seua noblesa ideològica.Un aspecte important és el fet que no és gens personalista. La gent d'ERC de Campredó hem bastit un conjunt humà que ens creiem el grup i sabem quina peça ha de moure cadascú en cada moment. Sense cap mena d'ambició política fora de l'àmbit campredonenc, el nostre treball abraça els àmbits cultural, literari, de reivindicació patrimonial, i l'impuls econòmic i urbanístic. Temes, per suposat, no són patrimoni nostre en exclusiva ja que també interessen a qualsevol altra formació política. Només volia enlaira la nostra motivació i capacitat de treball que hem demostrat durant els darrers anys.Val a dir que la tasca de Pepe ha comptat amb l'impagable suport de les delegacions de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. L'estreta relació amb el delegat del govern, Lluís Salvadó, amb d'altres directors territorials com Carles Pasqual o Xavier Vega, amb l'amic Albert Salvadó, ens ha permès tirar endavant projectes importantíssims per a la població. La restauració del patrimoni històric, amb la posterior interpretació de la Torre de Font de Quinto, és la cirereta que corona un conjunt d'activitats importantíssimes que les Conselleries d'ERC han impulsat a Campredó, de les quals en volem fer bandera ja que ens sentim especialment orgullosos.Josep Esquerré, Pepe, té moltes expectatives. Té la il·lusió de presidir una EMD per la qual ha lluitat amb gran empenta i ha aportat tots els seus ideals. Tot i que no compleix el somni de molts campredonencs i moltes campredonenques, ni de la gent d'ERC de Campredó, que és la d'esdevenir municipi, per suposat. Ara treballarem per aquesta mena d'estatut que és una EMD, i construirem la nostra Ítaka particular: un poble actiu i culturalment potent. Tal com deia la cèlebre frase del president Francesc Macià als anys 1930 respecte al país, i nosaltres l'apliquem a Campredó: Una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera, espiritualment gloriosa...Estimat Pepe, sempre al teu costat.

Abocador de runes a l'estació de Campredó



Ja hem comentat amb gran tristesa l'enderrocament dels lavabos de l'estació de Campredó, la qual cosa ha demostrat una total manca de sensibilitat amb el patrimoni artístic campredonenc per part de l'empresa ADIF. El conjunt arquitectònic que conformava l'estació ha estat violat greument, i ja no té remei. A més, l'esmentada empresa utilitza els terrenys adjacents com a abocador de runes. La imatge que dóna és veritablement lamentable. Tota mena de ferros i fustes ocupen un espai propi d'un lloc incivilitzat. Hem de contemplar, doncs, com l'estació i la casella es deterioren, es troben en un aspecte lamentable, com s'enderroca el patrimoni històric, i com es converteix el paisatge en abocador de runa. Realment un espectacle demolidor, propi d'una actuació demolidora.

ERC proposa que la Roja no cobri tants diners

Considerem molt encertada la proposició d'ERC al Congrés d'allà a Espanya, en què es demana que els jugadors de la Roja canviïn la milionària oferta per guanyar el mundial per una medalla esportiva. Recordem que des d'Espanya es va criticar fortament la inversió de la Generalitat en la Fira internacional del llibre de Frankfurt, gràcies a la qual la literatura catalana ha conseguit posar-se al mapa i ha rebut nombroses traduccions. La caverna mediàtica va titllar la participació catalana a una fira del llibre de "gastarse el dinero en un guateque". En canvi, no han dit res de la fortuna que s'han de gastar en aquest mundial... La informació és d'un rotatiu que es publica a la capital de les Espanyes:http://www.marca.com/2010/03/14/futbol/mundial_2010/1268564370.html

Atemptat patrimonial a l'estació de Campredó


Aquesta setmana el poble de Campredó ha rebut un nou cop fort contra el seu patrimoni històric. La il·lògica s'ha tornat a imposar, i de quina manera! ADIF ha enderrocat l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació. Sense previ avís a la ciutadania, ens els hem trobat senzillament a terra! A molts campredonencs i a moltes campredonenques ens ha causat indignació i molta pena. Indignació, a causa del menyspreu que ha demostrat l'esmentada empresa pels nostres valors patrimonials, per la riquesa arquitectònica; pena, perquè ha estat un comportament arbitrari i irracional, gens propi del nou segle XXI.La història recordarà que l'estació de Campredó, fins al mes de març de 2010, estava composada per tres edificis que conservaven exteriorment l'estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformaven un conjunt arquitectònic d'interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d'art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en teníem un claríssim exemple. La casella, l'estació i els lavabos eren un patrimoni que esperàvem poder recuperar en un futur. Hi teníem posades moltes esperances i molts anhels... tota mena de projectes viables, sense presses però sense pauses.Per a vergonya de tots i de totes, s'ha actuat per via recta i s'ha fet un mal irreparable. La via de l'enderrocament ha tirat en orris les nostres esperances. Ja no podem parlar d'un conjunt arquitectònic a tres bandes, perquè una els feia nosa!!! I les altres dos, sembla que també els en fa!!! Un dels edificis ja no està, perquè uns senyors han decidit que no havia de romandre en peus per més temps. Ara bé, aquesta empresa té un abocador permanent als terrenys circumdants, el ferro i la runa forma part del paisatge de les seues possessions. Ells s'han cregut en dret d'enderrocar un patrimoni ciutadà, com tenen el dret d'embrutar la terra i deixar perdre uns edificis amb vàlua arquitectònica, que, en el seu estat actual, són un perill per a la població. La cançó del Carrilet de Quico el Cèlio denuncia la manca de mires d'aquells que van decidir clausurar la línia que recorria l'històric trenet de via estreta en un moment en què podria ser un gran atractiu turístic. L'edifici dels lavabos era ben singular, únic quant a les estacions de ferrocarril de Catalunya. Calia conservar-lo, i en un futur s'hauria pogut restaurar. Fa uns anys ja vam lamentar que s'enderroqués la caseta que ocupava el guarda-agulles, ofici ja en vies d'extinció sinó totalment extingit, però que representava un d'aquells entranyables retrats d'un temps. No sé si ADIF ens tornarà a sorprendre de nou i un dia ens trobem la casella a terra, ja que pot molestar el camí del costat. Han tallat els arbres de l'indret, han enderrocat un edifici amb valor artístic i patrimonial, quina nova malifeta ens cal esperar!!! L'actual estat de preservació de l'estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva. No sabem si els que manen al municipi on ens obliguen a estar tenen alguna cosa a dir al respecte, o si reaccionaran davant d'aquesta actuació bàrbara patrimonialment parlant. S'ha atemptat greument contra el patrimoni campredonenc...

Campredó i Bítem, article de Carles Pasqual

Ahir, vaig tenir el plaer de poder assistir, a la sessió 72, de la Comissió de Delimitació Territorial deCatalunya, on van entrar els expedients de constitució de les Entitats M u n i c i p a l s Descentralitzades de Campredó i Bítem. Aquest pas és imprescindible per a poder constituirles dues EMD's i, a partir d'ara, la Comissió ho trametrà a la Comissió Jurídica Assessora, que té tres mesos per emetre informe, que finalment s'elevarà al Govern perquè ho resolgui. Per tant, no és agosarat predir, que durant el mes de juliol, podem tenir aquest Decret de Govern de constitució de les dues EMD'S.Voldria recalcar, l'esforç que estem fent des del Departament de Governació, per assolir un grau de normalitat ireconeixement de la Nostra realitat territorial. Primer amb la Vegueria de l'Ebre, que aquest passatdimecres s'ha admès a tràmit al Parlament per via d'urgència l'avantprojecte de Llei de Vegueries i ara buscant una normalitat al nostre mapa local, amb les constitucions de les EMD's de Campredó i Bítem. Deixeu-me, adreçar-me als campredonencs I campredonenques; a aquells que varen formar la Comissió Promotora de la Segregació; a la candidatura Campredó Poble, que a les municipals de l'any 1991 varen obtener un 65% dels vots; als meus amics i companys de l'Associació Cultural Soldevila, que ens coneixem de joves i sé que ells lluitaven i lluiten per la independència del seu poble i la del seu país, a tots ells dir-los, que una EMD, evidentment, no és un municipi però, s'hi assembla molt, i que els pobles els fan la seua gent, i Campredó sempre ha estat poble, i sempre ho serà. Actualment, la legislació no permet que Campredó sigui un municipi, el DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'Abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, ens marca un mínim de 2.000 habitants per crear un nou municipi, per tant, amb l'actual marc normatiu és al màxim que es pot aspirar. Però, heu de tenir clar, que al Departament de Governació i a tota la Generalitat sencera, tractem a les EMD's al mateix nivell que als municipis, i amb l'EMD de Jesús, en tenim un exemple.
Carles Pasqual i Montanyès
Director territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques

Més sobre la vegueria de l'Ebre

L'aprovació de la Vegueria de l'Ebre serà, indubtablement, un dels grans esdeveniments polítics del 2010, un any que acabem d'endegar i que no sembla que ens hagi d'aportar precisament excessives alegries a nivell econòmic o polític. La distribució del país en vegueries ha de suposar un pas endavant molt important quant a l'estructuració més racional del territori català, que permeti donar veu i reforçar la identitat de nombroses regions històriques. Era una de les grans apostes d'ERC, la qual només s'ha pogut tirar endavant des de la fermesa i el convenciment, ja que d'obstacles n'hi ha hagut un cabàs per a vergonya de tots i de totes. Una excel·lent aportació de l'independentisme parlamentari a l'estructuració del país, malgrat que hi hagi punts millorables òbviament, com qualsevol altra llei que s'aprovi.Resulta incomprensible l'actitud contrària de CiU. Ho sento profundament, perquè acabar amb les províncies i aconseguir una estructura territorial en vegueries ha estat una de les grans reivindicacions històriques del catalanisme polític, superant estratègies partidistes conservadores o esquerranoses. CiU novament ha preferit apostar perquè res no canviï i mirar envers les seues possibilitats de recuperar les Diputacions, que han estat el veritable contrapoder a l'autogovern català des de la seua re-instauració. Quant al PSOE regional, finalment s'hi han avingut, després que alguns dels seus prohoms s'hagin manifestat com a provincians i hagin tingut un comportament veritablement esperpèntic. Aquests dos partits s'omplen la boca de la centralitat política com a contraposició a la disbauxa. No es miren gaire a l'espill, perquè si podem parlar de radicalitat (amb un concepte negatiu) o de manca de seny, o de ser veritablement provincians, es vegin ells mateixos reflectits... La mà ferma del conseller Jordi Ausàs ha aconseguit un bon final. Només un conseller independentista, que volgués trencar les estructures espanyolistes, que provingués del Pirineu o de les Terres de l'Ebre, tindria la valentia per encarar-se als poders econòmics i polítics centralistes, que volen preservar el seu estatus econòmic tothora i el seu poder polític. De la mà del Conseller Ausàs i d'ERC ha estat possible! Per suposat, la premsa de partit, els dos diaris més venuts a la capital catalana, han fet campanya anti-vegueria, pro-província, pro status quo de sempre. Malgrat tot això, la vegueria serà una realitat, per a joia dels ebrencs i de les ebrenques, i de la resta dels catalans i de les catalanes.Per a les Terres de l'Ebre, s'obren moltíssimes possibilitats. No dependrem més de cap altre territori veí. El poder acumulat per les Diputacions ha estat abismal i difícil d'enderrocar. No serà un camí de roses a partir d'ara, tampoc. Els provincians estan forts i faran ús de les seues estratègies polítiques corrossives. Els alcaldes de Lleida i de Tarragona s'han complert de glòria. Representen els residus de l'Espanya de sempre, del PSOE de sempre. Ara cal tirar endavant aquest projecte de llei. La paraula consens serà molt difícil d'aplicar, a causa delsposicionaments anacrònics dels partits més poderosos del país. L'inefable ministre Chaves ja va anunciar que des de la Moncloa no s'està per aventures de vegueries sinó per la preservació de les províncies, la qual cosa ha fet contents Felip Puig i companyia i la saga regional psoecialista.De moment, fins que no ens diguin el contrari, a gaudir de la il·lusió que suposa la Vegueria de l'Ebre. Gràcies a l'independentisme polític, les províncies s'han pogut qüestionar legalment. I no és poca cosa, amb els vents que bufen...

El costat fosc de les males matemàtiques

Llegint la "Crònica" d' una periodista sobre els cartells que ERC penja als punts d' informació de Tortosa fent publicitat de les bones conseqüències de la seva acció al Govern, me sobta la facilitat amb què persones professionals de la notícia, cauen en l' opinió esbiaixada, arrodonida de la mateixa simplicitat que volen criticar als altres.

D' entrada, els militants d' ERC a Tortosa no són tots funcionaris. De fet, la majoria tenen ocupacions ben diverses. De tota manera, ja és malaguanyat creure que tots els metges i professors, per usar dels seus mateixos exemples, són o han de ser funcionaris; funcionaris, no ja treballadors d' empreses públiques, que també ho podrien ser sense haver passat a l'estatus de funcionaris, després de la corresponent oposició pública. Per cert, l' empresa pública també compta amb periodistes a la seva plantilla. I els mitjans que sobreviuen gràcies a la publicitat de l'administració pública, abunden. Dic jo que també els podem reclamar als mitjans i als periodistes més rigor i professionalitat, sobretot si viuen molt del diner públic.

A més, la periodista sembla veure's en l' obligació d' amenaçar els partit i en concret ERC, per l' ús dels pilons publicitaris on enganxem els cartells que expliquen la nostra acció de govern. "Arma electoral", diu. Ja ficats, pot seguir les amenaces a tothom que també es fa publicitat. Encara resultarà que no es fixa en els anuncis de clíniques, universitats, escoles, empreses de seguretat, comerç en general, contactes... com si tothom no tingués l' obligació de fer i bé la seva feina; com si tothom tingués l' obligació de no alegrar-se dels bons resultats i no participar-ho a ningú.

La rutina potser li roba perspectiva i trastorna el criteri. Solament així puc explicar-me que ens acusi de perversos. ¿Cóm uns simples cartells li poden fer pensar ningú que som una gent que disfruta del mal i la destrucció? Peque això és la perversió.

Vull pensar que el seu escrit és un fruit verd, que no contempla l' acció propagandística de totes les altres formacions polítiques. El que succeeix és que ERC ha adoptat un format diferent, sobre un suport nou a Tortosa: els cartells de propaganda als pilons.

De tota manera, el pitjor de tot és la construcció del titular, de la seva idea, amb dues coses tan antagòniques com "sumar" i "perversió".

Per definició, una suma mai pot ser negativa ni destructora, no té costat fosc. Una suma equilibra amb exactitud pèrdues i guanys i per tant, produeix una situació justa. Una suma aplega coses.

Diada per la independència

El testimoni de l'escriptor ebrenc Artur Bladé i Desumvila ens encoratja a afrontar amb gran il·lusió la jornada d'avui amb els referèndums per la independència nacional. Unes frases esplèndides d'un dels grans escriptors del segle XX: Lluitar fins on sigui possible perquè la nostra llengua no es perdi, sempre amb l'esperança d'aconseguir a la curta o a la llarga una confederació dels Països Catalans amb la denominació de Catalunya lliure. Renunciar a la lluita equival a donar-se per vençut per endavant, una actitud indigna d'un poble que ha lluitat sempre per la seva llibertat i per tant un veritable escarni per als nostres avantpassats, un crim de lesa pàtria.

91 % de suport a Josep Monclús.


http://picasaweb.google.com/Esquerra.Tortosa/EleccioDelCandidatMunicipals2011?feat=directlink#





A ningú s'escapa que els diversos partits polítics estem començant a engegar motors per encarar els propers reptes electorals. Ahir al vespre, la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya a Tortosa vam demostrar una volta més un dels nostres trets característics, la participació assemblearia. Així, en una assemblea molt concorreguda (el local gairebé es va quedar petit!) es va aprovar amb un 91 % de vots a favor que Josep Felip Monclús i Benet sigui el cap de llista a les properes elccions municipals del 2011.


//www.avui.cat/cat/notices/2010/02/josep_felip_monclus_ja_es_oficialment_el_candidat_d_erc_a_tortosa_per_les_eleccions_municipals_89271.php

Orgull de ciutat


Per què em presento
"Ho faig perque crec en els valors d' esquerra: la justícia social, la democràcia plena, les llibertats nacionals de Catalunya. Ho faig pels valors dels nostres avantpassats: l'esforç, el treball, el diàleg i la constància. Caldrà que els nostres conciutadans sàpiguen que el cap de llista i la resta de la gent estem disposats a deixar la pell per la prosperitat col·lectiva. Esquerra serà un referent electoral amb objectius clars que ens situaran al bellmig del debat ideològic municipal.
Em presento també perque crec en la innovació. Innovació suposa tenir idees i l'empenta de transformar-les en canvis.
Certament, també em presento perque així m' ho va demanar l'Executiva Local primer, i majoritàriament la resta de la militància m' heu manifestat el vostre suport, com ho demostren els avals presentats.
Portarem Tortosa a recuperar l' orgull de ciutat bastint un projecte col·lectiu que ens faci líders dia a dia.
Tortosa, líder indiscutible del territori
Aquest és un títol que no es pot reclamar per allò que van ser els avantpassats. Ens fa líders la capacitat d'esforç, la generositat, la capacitat de teixir xarxa territorial, la maduresa del caràcter i la identitat ebrenca.
Des de la Generalitat, hem fet la Vegueria de l' Ebre, amb capital a Tortosa;divendres 26 de febrer, el vicepresident posarà la primera pedra de l' edifici de les delegacions del Govern; fa poques setmanes, el conseller Huguet ficava la primera pedra també, de l' edifici de la Universitat a Tortosa. És a dir, des del Govern treballem per la nostra ciutat.
Imprescindibles
Ara encapçalo un nou projecte municipal d' Esquerra a Tortosa que ha de ser col·lectiu: de tots els militants, d'aquells que aniran a la llista de la candidatura, dels que aniran a les candidatures de les EMD, de tots i cadascún amb l'esforç, la implicació i la complicitat de ser un tot d' idees, consells, altaveus del missatge d' Esquerra i també en la creació i difusió de la propaganda política. Ningú és prescindible, ningú sobra ni fa nosa; totes i tots els militants, amics, simpatitzants són imprescindibles.
Model de ciutat
Tortosa ha de ser una ciutat compacta i complexa, amb un ús residencial harmònic amb les activitats comercials i de servei. Cal reduir el creixement radial innecessari, que fa perdre el tren de la renovació i revalorització dels barris antics.
Tortosa ha de ser una societat cohesionada, oferint les mateixes possibilitats de desenvolupament per a tots els ciutadans i sectors socials en situació de dependència. Cal prioritzar la creació de llocs públics de llars d' infants; facilitar l'atenció a la gent gran; planificar la ubicació dels equipaments comercials en raó de les necessitats i la capacitat de desplaçament de les persones. Cal també treballar la integració dels immigrants per evitar la prol·liferació de guettos i frenar l'exclusió social amb polítiques de cohesió social potentes.
Tortosa ha de trobar l'equilibri dels barris i dels pobles, de tal manera que tothom disposi d' un ambient saludable i d' una xarxa de serveis adequada i adaptada a facilitar la salut dels ciutadans. Cal així, incidir en la modificació i disseny de l'entorn veïnal amb la millora de la seguretat de les voreres, els espais verds atractius, facilitant sempre l' ús del transport públic. Tortosa ha de ser un municipi net, segur i que centra la mirada al riu.
Sens dubte, Tortosa ha de fer seva definitivament la nova cultura de l'aigua i les energies renovables.
Hem d' implicar la Ciutat en el desenvolupament econòmic de tots i cadascún dels seus ciutadans, gràcies a l' impuls en la millora de les infraestructures, afavorint el coneixement , la recerca i la seva trasl·lació a l'empresa. El projecte universitari que he contrubuït a fer realitat des del DIUE serà la palanca de transformació de tot el territori, ja que representa la generació de 1.000 places d'estudiants, postgraus, doctorats i recerca en pocs anys vista.
En definitiva, Tortosa i la Generalitat han de seguir decidits a facilitar l'economia productiva del municipi, igual que de les Terres de l' Ebre. Hem de convertir el turisme en el nou motor del sector terciari, i hem de fer polítiques que regenerin el teixit comercial i la seva capacitat d'adaptació, associació i avanguarda que fan des de sempre la ciutat comercial i de serveis per excel·lència que és Tortosa.
Per a mi, Tortosa ha de ser un orgull de ciutat: que ens caigui la bava de veure-la, de viure-la".

Josep Monclús és el nostre candidat el 2011

























En base al Reglament de les Eleccions Municipals 2001 que regula els processos relatius a l'elecció de les persones cap de llista, la confecció de les llistes, la validació nacional de les llistes, les llistes associades, els pactes poselectorals i el nomenament de les persones representants als organismes supramunicipals, i la constitució de la Comissió Electoral Municipal, la Secció Local d' ERC de Tortosa, va celebrar ahir l'assemblea convocada a l'efecte de l'elecció del cap de llista.

S' hi va presentar una sola candidatura, de Josep Felip Monclús i Benet. Tot i que l' Executiva Local va acordar en el seu dia proposar dita candidatura, el precandidat Monclús ha recollit signatures d'aval que ha preentat davant la Comissió Organitzadora de l' Assemblea. Aquest avals representen el 70 % de la militància local.

Dades de l' Assemblea

La participació en l' assemblea dels militants amb dret a vot ha estat del 72 %

D' aquesta participació, el 91 % han estat vots a favor del candidat Josep Monclús.

Un cop ratificat, el candidat ha proposat una Comissió Electoral Local, que també ha estat ampliament ratificada, i que juntament amb ell consensuaran la llista electoral que haurà de ser aprovada finalment en Assemblea. Els components d'aquesta Comissió són:

Alicia Gamundi, directora de l' Institut Català de les Dones
Felip Monclús, president de l' Executiva Local
Emili Nieto, secretari de Política Municipal de l' Executiva Local
Joan Mulet, secretari d' Organització de l' Executiva Local.

Felip Puig (CiU) contra la Vegueria

Terres de l’Ebre, 9 de febrer de 2010

MONCLÚS DENUNCIA QUE LA POSICIÓ DE FELIP PUIG CONTRA LA VEGUERIA DE L'EBRE ÉS EQUIVALENT A LA QUE VA DEFENSAR AMB EL PHN

Esquerra denuncia la manca de projecte territorial de CiU i desitja que durant el tràmit parlamentari recuperi les essències del catalanisme


El portaveu de la secció local de Tortosa, Josep Monclús, ha volgut denunciar la manca de projecte territorial de Convergència i Unió. Considera un insult a les Terres de l'Ebre que Felip Puig es posicioni en contra de la nostra vegueria. “El senyor Puig és un reincident en aquesta actitud, cal recordar el seu paper de màxim defensor del transvasament de l'Ebre fa pocs anys”, ha destacat Monclús.


Davant les contínues divergències internes de Convergència i Unió en contra de la vegueria de l'Ebre, manifestades reiteradament pel portaveu del partit, Felip Puig — d'ingrata memòria per a tots els antitrasvasistes i ebrencs en general—, Josep Monclús ha volgut senyalar que "des de la Secció Local de Tortosa manifestem el nostre absolut suport al procés de creació de la vegueria de l'Ebre. Amb l'aprovació de l'Avantprojecte de Llei per part del Govern de Catalunya, les Terres de l'Ebre estem tocant amb la mà un somni que ens permetrà recuperar la nostra personalitat institucional".


El principal grup de l'oposició no pot tornar a tirar pedres contra l'edifici institucional que ells també van ajudar a crear i que ara, per electoralisme i interessos més enllà del territori, volen sacrificar. Segons Monclús “l'actitud callada, titubejant i contrària de molts polítics convergents recorda èpoques anteriors, quan l'Ebre lluitava unit per defensar els seus interessos i ells s'oblidaven del bé comú per defensar només el seu partit. No volem novament el seguidisme convergent, ara en contra de la vegueria de l'Ebre”.


Per a Esquerra, ni falses excuses econòmiques ni interessos personals a llistes electorals tarragonines poden fer perdre de vista que la vegueria té un origen històric des de l’època medieval i passant per la República; és un element reconegut a l'Estatut que Convergència va aprovar i té un sentit pràctic, dotarà de més oportunitats d'autogestió econòmica els ciutadans de l'Ebre.


"Les Terres de l'Ebre existeixen encara que li pesi al senyor Puig. Cal que tots units defensem la vegueria de l'Ebre", conclou Josep Monclús. "El posicionament del senyor Puig és insultant per al nostre territori. Espero que durant el tràmit parlamentari recuperin les essències del catalanisme, que sovint deixen de banda, i recorden que les Terres de l'Ebre també som Catalunya. Provincialisme és espanyolisme: al segle xviii, de la mà de Felip V i el seu Decret de Nova Planta; al segle xx, quan Franco va derogar les vegueries del president Companys, i avui en dia, de la mà de PP. Esperem que CiU sàpiga trobar el seu lloc, que abandoni les posicions electoralistes i tanqui files al Parlament de Catalunya amb el tràmit de la Llei de vegueries."