Grup de feisbuc: Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó



Hem obert un grup de feisbuc per tal de promoure la candidatura i la personalitat de Josep Esquerré, l'amic Pepe, que serà el candidat d'ERC a la propera Entitat Municipal de Campredó. Convidem els lectors i les lectores de Soldevila a entrar-hi i a adherir-se al grup, que volem que sigui participatiu i dinàmic, i que doni una bona imatge de Pepe.

Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó


Josep Esquerré i Navarro serà el nostre candidat a les properes eleccions municipals, en la llista que ha de lluitar per presidir la futura Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Actualment ja és el representant republicà al Consell Assessor campredonenc. En alguns apunts anteriors ja havia difòs les qualitats de l'amic Pepe. És ampostí de naixement, resident a Campredó des de fa uns 13 anys, pare de dos xiquets, i gerent d'una important empresa paperera situada al terme de l'Aldea. Company de colla d'amics, hem anat aprofundint la nostra relació a partir que des de l'Associació Cultural Soldevila li proposàrem que fos el representant independentista a l'esmentat Consell. Des de llavors, hem estat col·laborant colze a colze en tota mena d'activitats, i hem aconseguit teixir una molt bona amistat personal. Es mostra treballador, intel·ligent i caut en tot moment, sempre respectuós amb les propostes dels altres membres del grup, la qual cosa ens ha permès crear una dinàmica engrescadora que va acumulant tota mena d'idees, les quals no es queden al calaix sinó que solem posar-les en pràctica.Durant els darrers 4 anys s'ha dedicat amb cor i ànima a l'AMPA del col·legi Port Rodó, en la qual ha aconseguit formar un grup humà esplèndid que ha dotat l'entitat d'un notable dinamisme. La seua capacitat de direcció i de contacte amb la gent ha quedat ben pal·lesa, atès que l'AMPA és una associació molt activa que afronta àmbits molt diversos amb gran voluntat i seriositat.Mitjançant la implicació amb Soldevila, Pepe és igualment una de les ànimes dels certàmens firals campredonencs, que tanta embranzida estan agafant: Mestralia, Campredo.net i Curt redó. No es pot entendre tot aquest moviment socio-cultural sense la seua presència i direcció omnipresent.Tanmateix, la seua tasca política al Consell Assessor és esplèndida. Tota mena de propostes, sempre al peu del canó en qualsevol activitat, aportacions crítiques tothora constructives... Pepe s'ha fet d'estimar per bona part de la població, fins i tot pels rivals polítics que mantenen una bona relació personal amb ell. El grup d'ERC de Campredó estem orgullosos de la seua tasca i volem enlairar les seues possibilitats de gestió i la seua noblesa ideològica.Un aspecte important és el fet que no és gens personalista. La gent d'ERC de Campredó hem bastit un conjunt humà que ens creiem el grup i sabem quina peça ha de moure cadascú en cada moment. Sense cap mena d'ambició política fora de l'àmbit campredonenc, el nostre treball abraça els àmbits cultural, literari, de reivindicació patrimonial, i l'impuls econòmic i urbanístic. Temes, per suposat, no són patrimoni nostre en exclusiva ja que també interessen a qualsevol altra formació política. Només volia enlaira la nostra motivació i capacitat de treball que hem demostrat durant els darrers anys.Val a dir que la tasca de Pepe ha comptat amb l'impagable suport de les delegacions de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. L'estreta relació amb el delegat del govern, Lluís Salvadó, amb d'altres directors territorials com Carles Pasqual o Xavier Vega, amb l'amic Albert Salvadó, ens ha permès tirar endavant projectes importantíssims per a la població. La restauració del patrimoni històric, amb la posterior interpretació de la Torre de Font de Quinto, és la cirereta que corona un conjunt d'activitats importantíssimes que les Conselleries d'ERC han impulsat a Campredó, de les quals en volem fer bandera ja que ens sentim especialment orgullosos.Josep Esquerré, Pepe, té moltes expectatives. Té la il·lusió de presidir una EMD per la qual ha lluitat amb gran empenta i ha aportat tots els seus ideals. Tot i que no compleix el somni de molts campredonencs i moltes campredonenques, ni de la gent d'ERC de Campredó, que és la d'esdevenir municipi, per suposat. Ara treballarem per aquesta mena d'estatut que és una EMD, i construirem la nostra Ítaka particular: un poble actiu i culturalment potent. Tal com deia la cèlebre frase del president Francesc Macià als anys 1930 respecte al país, i nosaltres l'apliquem a Campredó: Una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera, espiritualment gloriosa...Estimat Pepe, sempre al teu costat.

Abocador de runes a l'estació de Campredó



Ja hem comentat amb gran tristesa l'enderrocament dels lavabos de l'estació de Campredó, la qual cosa ha demostrat una total manca de sensibilitat amb el patrimoni artístic campredonenc per part de l'empresa ADIF. El conjunt arquitectònic que conformava l'estació ha estat violat greument, i ja no té remei. A més, l'esmentada empresa utilitza els terrenys adjacents com a abocador de runes. La imatge que dóna és veritablement lamentable. Tota mena de ferros i fustes ocupen un espai propi d'un lloc incivilitzat. Hem de contemplar, doncs, com l'estació i la casella es deterioren, es troben en un aspecte lamentable, com s'enderroca el patrimoni històric, i com es converteix el paisatge en abocador de runa. Realment un espectacle demolidor, propi d'una actuació demolidora.

ERC proposa que la Roja no cobri tants diners

Considerem molt encertada la proposició d'ERC al Congrés d'allà a Espanya, en què es demana que els jugadors de la Roja canviïn la milionària oferta per guanyar el mundial per una medalla esportiva. Recordem que des d'Espanya es va criticar fortament la inversió de la Generalitat en la Fira internacional del llibre de Frankfurt, gràcies a la qual la literatura catalana ha conseguit posar-se al mapa i ha rebut nombroses traduccions. La caverna mediàtica va titllar la participació catalana a una fira del llibre de "gastarse el dinero en un guateque". En canvi, no han dit res de la fortuna que s'han de gastar en aquest mundial... La informació és d'un rotatiu que es publica a la capital de les Espanyes:http://www.marca.com/2010/03/14/futbol/mundial_2010/1268564370.html

Atemptat patrimonial a l'estació de Campredó


Aquesta setmana el poble de Campredó ha rebut un nou cop fort contra el seu patrimoni històric. La il·lògica s'ha tornat a imposar, i de quina manera! ADIF ha enderrocat l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació. Sense previ avís a la ciutadania, ens els hem trobat senzillament a terra! A molts campredonencs i a moltes campredonenques ens ha causat indignació i molta pena. Indignació, a causa del menyspreu que ha demostrat l'esmentada empresa pels nostres valors patrimonials, per la riquesa arquitectònica; pena, perquè ha estat un comportament arbitrari i irracional, gens propi del nou segle XXI.La història recordarà que l'estació de Campredó, fins al mes de març de 2010, estava composada per tres edificis que conservaven exteriorment l'estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformaven un conjunt arquitectònic d'interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d'art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en teníem un claríssim exemple. La casella, l'estació i els lavabos eren un patrimoni que esperàvem poder recuperar en un futur. Hi teníem posades moltes esperances i molts anhels... tota mena de projectes viables, sense presses però sense pauses.Per a vergonya de tots i de totes, s'ha actuat per via recta i s'ha fet un mal irreparable. La via de l'enderrocament ha tirat en orris les nostres esperances. Ja no podem parlar d'un conjunt arquitectònic a tres bandes, perquè una els feia nosa!!! I les altres dos, sembla que també els en fa!!! Un dels edificis ja no està, perquè uns senyors han decidit que no havia de romandre en peus per més temps. Ara bé, aquesta empresa té un abocador permanent als terrenys circumdants, el ferro i la runa forma part del paisatge de les seues possessions. Ells s'han cregut en dret d'enderrocar un patrimoni ciutadà, com tenen el dret d'embrutar la terra i deixar perdre uns edificis amb vàlua arquitectònica, que, en el seu estat actual, són un perill per a la població. La cançó del Carrilet de Quico el Cèlio denuncia la manca de mires d'aquells que van decidir clausurar la línia que recorria l'històric trenet de via estreta en un moment en què podria ser un gran atractiu turístic. L'edifici dels lavabos era ben singular, únic quant a les estacions de ferrocarril de Catalunya. Calia conservar-lo, i en un futur s'hauria pogut restaurar. Fa uns anys ja vam lamentar que s'enderroqués la caseta que ocupava el guarda-agulles, ofici ja en vies d'extinció sinó totalment extingit, però que representava un d'aquells entranyables retrats d'un temps. No sé si ADIF ens tornarà a sorprendre de nou i un dia ens trobem la casella a terra, ja que pot molestar el camí del costat. Han tallat els arbres de l'indret, han enderrocat un edifici amb valor artístic i patrimonial, quina nova malifeta ens cal esperar!!! L'actual estat de preservació de l'estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva. No sabem si els que manen al municipi on ens obliguen a estar tenen alguna cosa a dir al respecte, o si reaccionaran davant d'aquesta actuació bàrbara patrimonialment parlant. S'ha atemptat greument contra el patrimoni campredonenc...

Campredó i Bítem, article de Carles Pasqual

Ahir, vaig tenir el plaer de poder assistir, a la sessió 72, de la Comissió de Delimitació Territorial deCatalunya, on van entrar els expedients de constitució de les Entitats M u n i c i p a l s Descentralitzades de Campredó i Bítem. Aquest pas és imprescindible per a poder constituirles dues EMD's i, a partir d'ara, la Comissió ho trametrà a la Comissió Jurídica Assessora, que té tres mesos per emetre informe, que finalment s'elevarà al Govern perquè ho resolgui. Per tant, no és agosarat predir, que durant el mes de juliol, podem tenir aquest Decret de Govern de constitució de les dues EMD'S.Voldria recalcar, l'esforç que estem fent des del Departament de Governació, per assolir un grau de normalitat ireconeixement de la Nostra realitat territorial. Primer amb la Vegueria de l'Ebre, que aquest passatdimecres s'ha admès a tràmit al Parlament per via d'urgència l'avantprojecte de Llei de Vegueries i ara buscant una normalitat al nostre mapa local, amb les constitucions de les EMD's de Campredó i Bítem. Deixeu-me, adreçar-me als campredonencs I campredonenques; a aquells que varen formar la Comissió Promotora de la Segregació; a la candidatura Campredó Poble, que a les municipals de l'any 1991 varen obtener un 65% dels vots; als meus amics i companys de l'Associació Cultural Soldevila, que ens coneixem de joves i sé que ells lluitaven i lluiten per la independència del seu poble i la del seu país, a tots ells dir-los, que una EMD, evidentment, no és un municipi però, s'hi assembla molt, i que els pobles els fan la seua gent, i Campredó sempre ha estat poble, i sempre ho serà. Actualment, la legislació no permet que Campredó sigui un municipi, el DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'Abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, ens marca un mínim de 2.000 habitants per crear un nou municipi, per tant, amb l'actual marc normatiu és al màxim que es pot aspirar. Però, heu de tenir clar, que al Departament de Governació i a tota la Generalitat sencera, tractem a les EMD's al mateix nivell que als municipis, i amb l'EMD de Jesús, en tenim un exemple.
Carles Pasqual i Montanyès
Director territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques

Més sobre la vegueria de l'Ebre

L'aprovació de la Vegueria de l'Ebre serà, indubtablement, un dels grans esdeveniments polítics del 2010, un any que acabem d'endegar i que no sembla que ens hagi d'aportar precisament excessives alegries a nivell econòmic o polític. La distribució del país en vegueries ha de suposar un pas endavant molt important quant a l'estructuració més racional del territori català, que permeti donar veu i reforçar la identitat de nombroses regions històriques. Era una de les grans apostes d'ERC, la qual només s'ha pogut tirar endavant des de la fermesa i el convenciment, ja que d'obstacles n'hi ha hagut un cabàs per a vergonya de tots i de totes. Una excel·lent aportació de l'independentisme parlamentari a l'estructuració del país, malgrat que hi hagi punts millorables òbviament, com qualsevol altra llei que s'aprovi.Resulta incomprensible l'actitud contrària de CiU. Ho sento profundament, perquè acabar amb les províncies i aconseguir una estructura territorial en vegueries ha estat una de les grans reivindicacions històriques del catalanisme polític, superant estratègies partidistes conservadores o esquerranoses. CiU novament ha preferit apostar perquè res no canviï i mirar envers les seues possibilitats de recuperar les Diputacions, que han estat el veritable contrapoder a l'autogovern català des de la seua re-instauració. Quant al PSOE regional, finalment s'hi han avingut, després que alguns dels seus prohoms s'hagin manifestat com a provincians i hagin tingut un comportament veritablement esperpèntic. Aquests dos partits s'omplen la boca de la centralitat política com a contraposició a la disbauxa. No es miren gaire a l'espill, perquè si podem parlar de radicalitat (amb un concepte negatiu) o de manca de seny, o de ser veritablement provincians, es vegin ells mateixos reflectits... La mà ferma del conseller Jordi Ausàs ha aconseguit un bon final. Només un conseller independentista, que volgués trencar les estructures espanyolistes, que provingués del Pirineu o de les Terres de l'Ebre, tindria la valentia per encarar-se als poders econòmics i polítics centralistes, que volen preservar el seu estatus econòmic tothora i el seu poder polític. De la mà del Conseller Ausàs i d'ERC ha estat possible! Per suposat, la premsa de partit, els dos diaris més venuts a la capital catalana, han fet campanya anti-vegueria, pro-província, pro status quo de sempre. Malgrat tot això, la vegueria serà una realitat, per a joia dels ebrencs i de les ebrenques, i de la resta dels catalans i de les catalanes.Per a les Terres de l'Ebre, s'obren moltíssimes possibilitats. No dependrem més de cap altre territori veí. El poder acumulat per les Diputacions ha estat abismal i difícil d'enderrocar. No serà un camí de roses a partir d'ara, tampoc. Els provincians estan forts i faran ús de les seues estratègies polítiques corrossives. Els alcaldes de Lleida i de Tarragona s'han complert de glòria. Representen els residus de l'Espanya de sempre, del PSOE de sempre. Ara cal tirar endavant aquest projecte de llei. La paraula consens serà molt difícil d'aplicar, a causa delsposicionaments anacrònics dels partits més poderosos del país. L'inefable ministre Chaves ja va anunciar que des de la Moncloa no s'està per aventures de vegueries sinó per la preservació de les províncies, la qual cosa ha fet contents Felip Puig i companyia i la saga regional psoecialista.De moment, fins que no ens diguin el contrari, a gaudir de la il·lusió que suposa la Vegueria de l'Ebre. Gràcies a l'independentisme polític, les províncies s'han pogut qüestionar legalment. I no és poca cosa, amb els vents que bufen...

El costat fosc de les males matemàtiques

Llegint la "Crònica" d' una periodista sobre els cartells que ERC penja als punts d' informació de Tortosa fent publicitat de les bones conseqüències de la seva acció al Govern, me sobta la facilitat amb què persones professionals de la notícia, cauen en l' opinió esbiaixada, arrodonida de la mateixa simplicitat que volen criticar als altres.

D' entrada, els militants d' ERC a Tortosa no són tots funcionaris. De fet, la majoria tenen ocupacions ben diverses. De tota manera, ja és malaguanyat creure que tots els metges i professors, per usar dels seus mateixos exemples, són o han de ser funcionaris; funcionaris, no ja treballadors d' empreses públiques, que també ho podrien ser sense haver passat a l'estatus de funcionaris, després de la corresponent oposició pública. Per cert, l' empresa pública també compta amb periodistes a la seva plantilla. I els mitjans que sobreviuen gràcies a la publicitat de l'administració pública, abunden. Dic jo que també els podem reclamar als mitjans i als periodistes més rigor i professionalitat, sobretot si viuen molt del diner públic.

A més, la periodista sembla veure's en l' obligació d' amenaçar els partit i en concret ERC, per l' ús dels pilons publicitaris on enganxem els cartells que expliquen la nostra acció de govern. "Arma electoral", diu. Ja ficats, pot seguir les amenaces a tothom que també es fa publicitat. Encara resultarà que no es fixa en els anuncis de clíniques, universitats, escoles, empreses de seguretat, comerç en general, contactes... com si tothom no tingués l' obligació de fer i bé la seva feina; com si tothom tingués l' obligació de no alegrar-se dels bons resultats i no participar-ho a ningú.

La rutina potser li roba perspectiva i trastorna el criteri. Solament així puc explicar-me que ens acusi de perversos. ¿Cóm uns simples cartells li poden fer pensar ningú que som una gent que disfruta del mal i la destrucció? Peque això és la perversió.

Vull pensar que el seu escrit és un fruit verd, que no contempla l' acció propagandística de totes les altres formacions polítiques. El que succeeix és que ERC ha adoptat un format diferent, sobre un suport nou a Tortosa: els cartells de propaganda als pilons.

De tota manera, el pitjor de tot és la construcció del titular, de la seva idea, amb dues coses tan antagòniques com "sumar" i "perversió".

Per definició, una suma mai pot ser negativa ni destructora, no té costat fosc. Una suma equilibra amb exactitud pèrdues i guanys i per tant, produeix una situació justa. Una suma aplega coses.