Perquè votaré

Josep Huguet
25-A
Josep Huguet Biosca
Dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)




Votaré perquè en democràcia
parlen els ciutadans i aquests decideixen en quin marc territorial accepten el joc de majories i minories. I Catalunya és el marc de decisió on tenim dret a bastir –i és possible– un sistema democràtic ple. Perquè Espanya no serà mai una democràcia plena. És l’únic lloc d’Europa on es poden tancar legalment diaris, mentre que els partits que reivindiquen el feixisme són legals. On els tribunals estan farcits de tics ideològics autoritaris. Perquè cal denunciar políticament que el problema no està en els membres del Tribunal Constitucional, sinó en les funcions que li dóna la llei que van votar CiU, PSC i l’antecedent d’ICV. Així com en la mateixa Constitució espanyola, que es va voler vendre a Catalunya com a garantia d’autogovern i ara s’ha demostrat que no ho és. Només Esquerra es va abstenir respecte a aquella Constitució i va advertir de les seves enormes limitacions. Perquè la casta dirigent d’Espanya vol imposar la concepció espanyolista i centralista dominant, ara que no ho pot fer per pronuciamientos militars, a través de pronunciamientos judicials, mediàtics i amb el corró parlamentari espanyolista, i trencar qualsevol suposat pacte de la Transició.

Per això a Catalunya hem d’anar fomentant una legitimitat alternativa
i promovent l’acumulació de forces a favor d’una democràcia catalana plena. Perquè, esgotada la via de l’Estatut i la Constitució per avançar cap a una societat catalana del benestar, amb instruments financers propis per abordar la crisi i esdevenir una economia d’excel·lència en el món global, cal assolir una majoria social i política que democràticament instauri la República Catalana sota els principis del treball, la justícia i les llibertats. Votar i després implicar-se a fons en la política i en la societat civil organitzada és la millor contribució per avançar en l’assoliment d’aquesta majoria democràtica.

Nou pas per la vegueria de les Terres de l’Ebre

Nou pas per la vegueria de les Terres de l’Ebre
22.04.2010 | 14.22 h
Nou pas per la vegueria de les Terres de l’Ebre
Aquesta setmana m’he reunit a Madrid amb el Vicepresident tercer i ministre de Política Territorial del govern espanyol, Manuel Chaves, per tractar el desplegament de la nova organització territorial en vegueries. L’establiment de la nova arquitectura institucional a Catalunya és un procés gradual que necessita la col·laboració de l’Estat perquè afecta a lleis estatals.
Com ben bé és conegut, els límits veguerials no coincideixen amb els límits provincials. I aquest desajustament provoca que els partits judicials no siguin la circumscripció idònia a través de la qual escollir els representants al consell de vegueria.
És per això que vam proposar al ministre la modificació de l’article 204 del títol V de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, més coneguda com a LOREG, per tal d’establir unes circumscripcions diferents a les del partit judicial que tenim actualment. En el cas de Catalunya, aquesta circumscripció volem que sigui la comarca, perquè és una realitat geogràfica més real, propera i coneguda pels ciutadans, i això facilitarà l’elecció i la posterior constitució dels consells de vegueria.
Amb aquesta modificació de la llei, la vegueria de les Terres de l’Ebre es podrà constituir amb tots els ets i els uts després de les properes eleccions municipals. Des de Governació, seguirem treballant i mantenint reunions entre el departament i el ministeri per desplegar el més ràpidament possible aquesta llei, que a hores d’ara es troba en tràmit parlamentari.

Proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931


Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.Per Catalunya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President FRANCESC MACIÀhttp://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8

Revista dels certàmens firals campredonencs

Ja ha estat publicada la revista que informa sobre els certàmens firals campredonencs: Mestralia, Curt redó i Campredo.net. Hem recuperat la històrica capçalera Soldevila, per anar informant de tot l'entramat de Fira Campredó, que compta amb projectes interessantíssims en l'àmbit del cinema, de la música tradicional i de les noves tecnologies. Hem inclòs articles dels cinematògrafs Oriol Gracià, i del valencià Samuel Sebastian, autor de la primera pel·lícula en català a València en cinc anys. Esperem que sigui del gust dels lectors i que ens aportin idees per a una nova publicació.