Ja vàrem escriure en un apunt anterior que felicitàvem molt efusivament el govern de l'EMD de Jesús pel gran homenatge que havien organitzat a Manuel Pérez i Bonfill. Aquest veterà literat tortosí és un pou de cultura, un intel·lectual de primer ordre, després d'anys i panys dedicats a la docència a voltes sota condicions extremadament difícils. És un gran representant del catalanisme d'esquerres a la ciutat de Tortosa, i un gran difusor de les lletres catalanes, la seua gran passió. Durant el dinar literari celebrat en el marc del certamen llibresc a Jesús, el professor i escriptor Manel Ollé, un altre català de pedra picada, va demanar que l'EMD encapçalés un moviment popular per demanar que la Generalitat atorgui la Creu de Sant Jordi a Manuel Pérez, proposta que va ser rebuda amb entusiasme popular entre els assistents al dinar. El senyor Pérez, per la seua trajectòria literària, la seua fidelitat al país, el seu compromís social, el seu compromís antifeixista, mereix òbviament aquesta màxima institució del govern nacional català.
A més, l'encert de l'EMD és haver-li fet l'homenatge en vida. Tots coneixem el proverbi "les coses en vida no quan te n'has anat". Fa unes setmanes, quan va traspassar el dramaturg tortosí Ricard Salvat, bon amic de Manuel Pérez, tothom va apressar-se a destacar la seua vàlua, fins i tot alguns que no donaren gaire suport a la seua tasca professional en el món del teatre. Només cal veure com va acabar el Festival de teatre de Tortosa, el qual es va tirar endavant des de la regidoria de cultura durant els anys que n'era responsable el regidor republicà Lluís Martin Santos. L'expulsió d'ERC del govern va suposar el començament de l'agonia del festival i el seu definitiu final. Ara tot són lloances, per part d'aquells que varen retallar el pressupost i varen ferir el certamen de mort.
Pérez i Salvat són uns grans representants de les lletres ebrenques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada