Tornen a atacar ERC de Sabadell



La seu d'ERC de Sabadell ha tornat a sofrir un atac per part de grups violents contraris a la nostra formació. ( molts coneixem la força de grups neonazis a Sabadell).


Des d'ERC Tortosa volem donar el nostre suport a la formació sabadellenca que al igual que la resta de partit defensa de manera pacífica la independència de Catalunya, el progrés social i local dels sabadellencs i sabadellenques.
És curiós de veure com la violència en contra d'ERC mai surt a els diaris i noticiaris espanyols, i en canvi quan un grup d'esquerres ( no d'ERC!) la practica és portada arreu.
Així contra la violència només existeix el diàleg, i com deia aquell: "parlant la gent s'enten".




Per a més informació:








http://www.avui.cat/article/mon_politica/28908/la/desquerra/sabadell/pateix/quart/atac/menys/dun/any.html

Esquerra de l'Ebre en contra del Transvasament

L'Executiva Local de Tortosa, el Grup Municipal i la Federació de l'Ebre han estat en contra del transvasament des del principi. Ja el dia 2 d'Abril ens vam posicionar en contra del transvasament del Segre i de qualsevol altre, i així seguim. Aquí teniu el vídeo.


Notía de Teveon.

Assemblea Regional d'ERC al Perelló.


El proper dijous a les 20'30 hi haurà assemblea extraordinària d'ERC de l'Ebreal teatre Victòria del poble del Perelló (Baix Ebre). El tema principal és el posicionament del partit davant la interconnexió de xarxes.

Per motius d'urgència no es podrà seguir el procediment normal de convocatòria i us demano que informeu a tots els militants que conegueu o esteu en contacte. Des de l'executiva local de Tortosa provarem de fer-ho via telefònica, però és important la vostra col·laboració.


Felip


Joan Puicercós defensa l'Ebre i contesta a Nadal

Joan Puigcercós ha contestat a Joaquim Nadal en el seu Bloc. Ha defensat les queixes que fa la gent de l’Ebre per defensar el seu Riu. Puigcercós ha assegurat que el principal problema és el desequilibri territorial. Us deixo l’enllaç:

Bloc Joan Puigcercós

Pren el bo

Arrenco aquesta frase d'una pel·licula que no puc deixar de recomanar: "Coses que vam perdre al foc" (Thing we lost in the fire). Dues persones unides pel destí i la pèrdua.
D'un salt mortal, men vinc al món paral·lel d'ERC i de l' Ebre. Dos ens units pel destí i la pèrdua, també. El nostre Compromís per l'Ebre, entredit. Paper mullat. L' Estat, amb la connivència de la Generalitat, interconnectaran les xarxes hídriques. Se'ns proposa l'escenari del tacticisme a un any vista. La premsa ha proclamat, aquí mateix a l'Ebre, la sentència científica del mal menor per enterrar els principis; maximalismes, en diuen els opinadors habituals. Una manera d'expressar la seva pròpia presa de posició pel partit que els agrada cuidar, aquell que xuta pilotes fora, això sí, amb ferma convicció de que si sí, ells s'ho pensaran si sí o si no. Ells sabran.
ERC tenim un problema. Ens ho diuen amb malícsia i amb àcida raó: som a govern i no aturem el transvasament. Cert. Tampoc hem aconseguit la independència per a Catalunya, encara. De fet, encara no hem aconseguit la presidència de la Generalitat. Ni tan sols tenim l'alcaldia de Tortosa, per no parlar de l'EMD de Jesús. No és aquest el problema. El nostre problema és que del Coll de Balaguer amunt encara no s'han enterat que som plenament antitransvasistes. I parlo d' ERC. El nostre problema és que a la seu de Calàbria hi ha una gent que no té el nus a la gola i s'han pres això com un anar-hi anant. Ara resulta que arribem tard, calen 7 mesos. Doncs no. Calia ficar al primer cartipàs el reequilibri territorial, que passa per respectar el Compromís per l'Ebre. Ja sabem que juguem a tres i que els altres tenen els seus ritmes. Però a l' Ebre, els vots d' ERC són antitransvasistes. I ho són perque les bases d' ERC són persones antitransvasistes, que s'han manifestat per tot arreu com antitransvasistes ans que com a partit; que són gent, veïns, ans que militants. I com se li queda el cos a un militant d' ERC ebrenc? Ho deixo a la vostra imaginació.
Arribats aquí, què. Doncs, a primera vista se m'acut que hem d'aixorejar-nos i punxar el nostre partit per a que exigeixi la immediata posada en marxa de la famosa dessaladora... Ai, que encara no l'han acabat...! No és una emergència nacional? Mans i mànigues per acabar-la abans de sis mesos. Les instal·lacions per recollir l'aigua transportada en barcos... ai que encara anem mirant de...! En sis mesos han d'estar acabades. Hem d'exigir que en sis mesos el govern de la Generalitat enllesteixi totes les mesures necessàries per anul·lar la interconnexió de xarxes. I per això, primer, hem de sacsejar els fonaments d'ERC.
Som a punt d'unes eleccions internes. Els candidats ens prometen... Qui serà el que ratificarà de nou el Compromís per l'Ebre?
Sense l'Ebre, no tenim país; i sense país, no caldrà que ningú ens meni a la independència: soleta, la gent haurà de marxar a buscar-se la vida.
Així és que, com que el nostre lloc al món és l' Ebre, com que el país som cadascún de nosaltres, prenem el bo. Aixorejem ERC, que sàpiguen que amb l'aigua no es juga.

Joan Mulet

Esquerra Tortosa diu NO als Transvasaments.

MANIFEST D’ESQUERRA TORTOSA EN DEFENSA DE LA CONCA DE L’EBRE.

Davant les darreres informacions que confirmen la intenció del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de transvasar aigua de la Conca de l’Ebre cap al riu Llobregat, i coneixedors que Catalunya en el seu conjunt es troba en situació de sequera, típica del clima mediterrani, manifestem:

  1. Creiem necessari garantir l’aigua de boca a totes les poblacions de Catalunya, mitjançant polítiques d’estalvi, racionalització de la demanda i seguint els criteris tècnics de la Nova Cultura de l’Aigua.
  2. Ens mostrem totalment contraris a cap transvasament de la Conca de l’Ebre o de qualsevol altra conca.
  3. Demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Sr. Baltasar, que ha amagat a l’opinió pública catalana, als ebrencs i a Esquerra Republicana de Catalunya el transvasament del Segre per motius electorals.
  4. Exigim la reparació immediata de la fuita a la canonada de Badalona, així com un pla nacional de millora i modernització de les xarxes urbanes d’aigua potable, que serveixi per reduir a zero les pèrdues de la xarxa que actualment es calculen en més d’un 40% de la seva capacitat.
  5. Demanem que l’Estat i la Generalitat inverteixin en un pla de modernització dels regadius, que serveixi per reduir el consum d’aigua per part del sector agrícola, fent-lo així menys vulnerable a les inclemències meteorològiques i al canvi climàtic.
  6. Proposem com a mesura temporal l’agilització de la construcció de la dessaladora del Prat. La reutilització d’antics pous metropolitans i el transport via marítima d’aigua des de la dessaladora infrautilitzada de Carboneras o d’altres llocs a considerar al Port de Barcelona.
  7. Creiem que el Govern hauria de fomentar un major re equilibri territorial, fent d’aquesta manera menys vulnerable a Catalunya davant qualsevol situació excepcionabilitat.
  8. Demanem una resposta unitària per part dels partits polítics tortosins i ebrencs així com dels sindicats, grups ecologistes, empreses en suport la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Executiva Local de Tortosa
Grup Municipal

L'aigua entre l' Ebre i el Roine

Tot seguit reprodueixo un article del... 1996!

"L'aigua entre l'Ebre i el Roine
Santiago VilanovaPeriodista i consultor mediambiental

El president Pujol ha parlat del "somni català" en el seu discurs de Cap d'Any i s'ha referit, un cop més, a l'economia productiva i a la competitivitat per portar-la a terme. Li costa al president parlar del desenvolupament sostenible i l'economia ecològica en els seus parlaments prospectius, contràriament al que fan alguns presidents de lands alemanys.La divulgació d'aquests conceptes, finalment assumits en el mateix Tractat de Maastricht —rectificant els objectius del Tractat de Roma a favor d'un creixement expansiu—, es deixa per al departament de Medi Ambient o per a l'Institut Català d'Energia. Ambdues institucions es manifesten progressistes i treballen, l'una en el terreny del sanejament i l'altra en el de l'estalvi energètic, a favor d'una nova cultura de l'ús dels recursos. I la gestió de l'aigua, com a recurs estratègic per al segle XXI, és clau per caminar cap a una veritable sostenibilitat de l'economia. És a dir, gestionant-la amb prou racionalitat i cultura de consum perquè no manqui a les futures generacions.Hi ha, doncs, plantejaments contradictoris en el govern de la Generalitat que caldrà aclarir.Els temps estan canviant i ja es comença a parlar d'una fiscalitat ecològica per a la utilització dels recursos naturals. Els tècnics del Banc Mundial ens adverteixen que caldrà internalitzar els costos ambientals en el preu de l'aigua. D'altra banda, la Unió Europea dissenya un pla d'acció al servei del desenvolupament sostenible destinat a recuperar la qualitat de l'aigua incentivant pràctiques agrícoles i usos industrials que l'estalviïn i la reutilitzin. No oblidem que en la darrera dècada el consum d'aigua s'ha incrementat en més d'un 25%; que la indústria malversa el 30% de l'aigua que consumeix i que l'ús intensiu d'adobs, fertilitzants i plaguicides està destruint els nostres millors aqüífers (els del Maresme podrien ser els més contaminats del món, amb nivells de 500 mil·ligrams de nitrats per litre, quan la normativa de la UE en tolera només 50).A Brussel·les s'insisteix en la presència d'importants aqüífers encara no explotats i de fabuloses pèrdues per fuites en els sistemes de distribució. Es parla de tecnologies inapropiades pels diferents usos de l'aigua i d'una excessiva influència dels grups industrials en la gestió i el control d'aquest recurs escàs.A la UE es manifesta, doncs, una nova generació de tècnics i experts disposats a treballar pels acords signats a la Cimera de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. Al mateix temps, però, les tecnoestructures del passat es resisteixen, i es continuen redactant nous projectes faraònics.Una cosa semblant succeeix a l'Administració catalana. Els tècnics que han elaborat el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, harmonitzant-lo amb el Plan Hidrológico Nacional i d'acord amb el Pla Territorial de Catalunya, no semblen disposats a preveure un canvi de mentalitat en tots els sectors implicats en l'ús, el consum i la gestió de l'aigua.Seguint paràmetres desenvolupistes (no sostenibles), es considera que l'àrea de Barcelona tindrà un greu dèficit d'aigua el primer decenni del segle XXI. Es parla d'un dèficit de 13 metres cúbics per segon l'any 2012 i de 416 hectòmetres cúbics a la zona central del país (conques de Llobregat, Besòs, Foix i Garraf). Es vaticina, també, una fase demogràfica expansiva amb un augment del 15% de la població, que comportarà un fort consum d'aigua per càpita.Aquestes valoracions, que s'han fet, com l'elaboració del Pla Territorial, sense una visió interdisciplinària ni una participació plural d'experts, conclouen que la solució passa per la construcció de nou embassaments i el transvasament de l'aigua de l'Ebre o, fins i tot, del Roine. Es descarta portar l'aigua del Segre (opció del MOPTMA) perquè, com que aquesta és una competència de la Confederació Hidrològica de l'Ebre, les negociacions polítiques serien més conflictives.El departament de Política Territorial i Obres Públiques sembla disposat a fer que el "somni català" passi pel Roine, i assumeix els 200.000 milions de pessetes que costarà l'obra i l'impacte dels 250 quilòmetres de canalitzacions que caldrà construir. Els experts de la Generalitat al·leguen que l'aigua de França no tindria els sulfats i la salinitat que es preveuen en la de l'Ebre. Una nova quimera de l'aigua, doncs, semblant a aquella amb què ironitza Charles Chaplin els anys vint a Califòrnia amb la recerca de l'or, s'ha iniciat a Catalunya.Jordi Pujol i Jacques Blanc, el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, estan disposats a signar el pacte. Ara bé, caldria no precipitar decisions. Hi ha dues Europes contraposades. L'una, la del TGV, del mercat electronuclear, dels gasoductes i les autopistes sense fronteres. Però hi ha, alhora, un model emergent que s'està definint i que possiblement no gestionaran els polítics actuals. És el que, en lloc dels grans transvasaments i embassaments, opta per una directiva marc europea basada en l'aprofitament, la reutilització i l'estalvi dels recursos naturals. La reutilització de l'aigua depurada a Catalunya, per exemple, pot significar més de 500.000 milions de litres l'any a partir del 2000.L'ús de l'aigua, entre l'Ebre i el Roine, ha de ser repensat. Aquest és el debat pendent i el repte de la nova legislatura en el Parlament català. El lobby de l'aigua no pot decidir unilateralment les alternatives de futur sense analitzar les necessitats reals de la població i sense escoltar la nova consciència dels consumidors. El "somni català" també podria ser més ecològic i menys productivista."


No semblen gens envellides aquestes paraules. Ans al contrari, més vigents que mai!

Joan Mulet

ERC presentarà als ajuntaments i consells comarcals de l'Ebre una moció contrària a un transvasament i que reprova al conseller de Medi Ambient

La Federació de l'Ebre d'ERC ha elaborat una moció en què es rebutja qualsevol tipus de transvasament o d'interconnexió de xarxes i es reprova el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per la 'manca de transparència i de diàleg amb el territori' en el referent a un possible transvasament del Segre.
La moció, que es presentarà als diferents ajuntaments i consells comarcals del territori en què ERC té representació, recull els acords fets públics el passat dimarts pel president de la federació, Gervasi Aspa, i dóna suport als principis de la nova cultura de l'aigua i al Compromís per l'Ebre. La moció es debatrà el proper dijous al ple municipal de Deltebre i el dissabte a Xerta.

Notícia de acn.

10ª Trobada d' Associacions de Veïns de les Terres de l'Ebre

Diumenge 6 d'abril tindrà lloc al pavelló esportiu i firal de Tortosa la desena trobada d'associacions de veïns de les Terres de l' Ebre.

A partir de les 9:30 hores del matí, amb la benvinguda a les autoritats i entitats, començarà una jornada que enguany pot convertir-se en la primera jornada reivindicativa dels veïns dels nostres pobles i ciutats.

Tot i que l'acte s'ha organitzat i programat amb un format clàssic de jornada festiva, amb gotes culturals, actes solemnes, dinar a l'engròs i actuacions musicals, la meva opinió és que és un acte passat de moda.

Es programa missa solemne amb el bisbe catòlic d'oficiant i es deixa de banda qualsevol altra sensibilitat espiritual, per no dir que directament es nega la laïcitat necessària en un acte veïnal i d'aquestes dimensions.

Per adobar-ho més, la visita cultural és a la catedral i el museu catedralici. No pas a l'Escorxador i el que hi haja en exposició o que si pogués exposar. No pas a altres indrets de caire civil, com la Comunitat de Regants, el parc del príncep, el call jueu o la ruta modernista.

Vull pensar que tot es fa amb bona intenció. Per això, imagino que els veïns allí aplegats diumenge, a més d'escoltar el bisbe, les autoritats i els musics i comediants llogats per a l'ocasió, entre plat i plat podran explicar, si més no entre ells, tot allò que els preocupa: sigui l'espoli de l'aigua, sigui el mal estat dels carrers, sigui la manca de servei o la ineficiència del mateix... sigui el que sigui.

Així, jo us animo, companys, veïns en definitiva d'una escala, d'un carrer, d'un barri de qualsevol poble o ciutat de les Terres de l'Ebre, a gratar-vos la butxaca, pagar el tíquet i ocupar el diumenge 6 d'abril el pavelló esportiu i firal de Tortosa, escenari pintat per fer públics els vostres greuges.

Joan Mulet