Campredó i Bítem, article de Carles Pasqual

Ahir, vaig tenir el plaer de poder assistir, a la sessió 72, de la Comissió de Delimitació Territorial deCatalunya, on van entrar els expedients de constitució de les Entitats M u n i c i p a l s Descentralitzades de Campredó i Bítem. Aquest pas és imprescindible per a poder constituirles dues EMD's i, a partir d'ara, la Comissió ho trametrà a la Comissió Jurídica Assessora, que té tres mesos per emetre informe, que finalment s'elevarà al Govern perquè ho resolgui. Per tant, no és agosarat predir, que durant el mes de juliol, podem tenir aquest Decret de Govern de constitució de les dues EMD'S.Voldria recalcar, l'esforç que estem fent des del Departament de Governació, per assolir un grau de normalitat ireconeixement de la Nostra realitat territorial. Primer amb la Vegueria de l'Ebre, que aquest passatdimecres s'ha admès a tràmit al Parlament per via d'urgència l'avantprojecte de Llei de Vegueries i ara buscant una normalitat al nostre mapa local, amb les constitucions de les EMD's de Campredó i Bítem. Deixeu-me, adreçar-me als campredonencs I campredonenques; a aquells que varen formar la Comissió Promotora de la Segregació; a la candidatura Campredó Poble, que a les municipals de l'any 1991 varen obtener un 65% dels vots; als meus amics i companys de l'Associació Cultural Soldevila, que ens coneixem de joves i sé que ells lluitaven i lluiten per la independència del seu poble i la del seu país, a tots ells dir-los, que una EMD, evidentment, no és un municipi però, s'hi assembla molt, i que els pobles els fan la seua gent, i Campredó sempre ha estat poble, i sempre ho serà. Actualment, la legislació no permet que Campredó sigui un municipi, el DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'Abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, ens marca un mínim de 2.000 habitants per crear un nou municipi, per tant, amb l'actual marc normatiu és al màxim que es pot aspirar. Però, heu de tenir clar, que al Departament de Governació i a tota la Generalitat sencera, tractem a les EMD's al mateix nivell que als municipis, i amb l'EMD de Jesús, en tenim un exemple.

Carles Pasqual i Montanyès

Director territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques

Més sobre la vegueria de l'Ebre

L'aprovació de la Vegueria de l'Ebre serà, indubtablement, un dels grans esdeveniments polítics del 2010, un any que acabem d'endegar i que no sembla que ens hagi d'aportar precisament excessives alegries a nivell econòmic o polític. La distribució del país en vegueries ha de suposar un pas endavant molt important quant a l'estructuració més racional del territori català, que permeti donar veu i reforçar la identitat de nombroses regions històriques. Era una de les grans apostes d'ERC, la qual només s'ha pogut tirar endavant des de la fermesa i el convenciment, ja que d'obstacles n'hi ha hagut un cabàs per a vergonya de tots i de totes. Una excel·lent aportació de l'independentisme parlamentari a l'estructuració del país, malgrat que hi hagi punts millorables òbviament, com qualsevol altra llei que s'aprovi.Resulta incomprensible l'actitud contrària de CiU. Ho sento profundament, perquè acabar amb les províncies i aconseguir una estructura territorial en vegueries ha estat una de les grans reivindicacions històriques del catalanisme polític, superant estratègies partidistes conservadores o esquerranoses. CiU novament ha preferit apostar perquè res no canviï i mirar envers les seues possibilitats de recuperar les Diputacions, que han estat el veritable contrapoder a l'autogovern català des de la seua re-instauració. Quant al PSOE regional, finalment s'hi han avingut, després que alguns dels seus prohoms s'hagin manifestat com a provincians i hagin tingut un comportament veritablement esperpèntic. Aquests dos partits s'omplen la boca de la centralitat política com a contraposició a la disbauxa. No es miren gaire a l'espill, perquè si podem parlar de radicalitat (amb un concepte negatiu) o de manca de seny, o de ser veritablement provincians, es vegin ells mateixos reflectits... La mà ferma del conseller Jordi Ausàs ha aconseguit un bon final. Només un conseller independentista, que volgués trencar les estructures espanyolistes, que provingués del Pirineu o de les Terres de l'Ebre, tindria la valentia per encarar-se als poders econòmics i polítics centralistes, que volen preservar el seu estatus econòmic tothora i el seu poder polític. De la mà del Conseller Ausàs i d'ERC ha estat possible! Per suposat, la premsa de partit, els dos diaris més venuts a la capital catalana, han fet campanya anti-vegueria, pro-província, pro status quo de sempre. Malgrat tot això, la vegueria serà una realitat, per a joia dels ebrencs i de les ebrenques, i de la resta dels catalans i de les catalanes.Per a les Terres de l'Ebre, s'obren moltíssimes possibilitats. No dependrem més de cap altre territori veí. El poder acumulat per les Diputacions ha estat abismal i difícil d'enderrocar. No serà un camí de roses a partir d'ara, tampoc. Els provincians estan forts i faran ús de les seues estratègies polítiques corrossives. Els alcaldes de Lleida i de Tarragona s'han complert de glòria. Representen els residus de l'Espanya de sempre, del PSOE de sempre. Ara cal tirar endavant aquest projecte de llei. La paraula consens serà molt difícil d'aplicar, a causa delsposicionaments anacrònics dels partits més poderosos del país. L'inefable ministre Chaves ja va anunciar que des de la Moncloa no s'està per aventures de vegueries sinó per la preservació de les províncies, la qual cosa ha fet contents Felip Puig i companyia i la saga regional psoecialista.De moment, fins que no ens diguin el contrari, a gaudir de la il·lusió que suposa la Vegueria de l'Ebre. Gràcies a l'independentisme polític, les províncies s'han pogut qüestionar legalment. I no és poca cosa, amb els vents que bufen...

El costat fosc de les males matemàtiques

Llegint la "Crònica" d' una periodista sobre els cartells que ERC penja als punts d' informació de Tortosa fent publicitat de les bones conseqüències de la seva acció al Govern, me sobta la facilitat amb què persones professionals de la notícia, cauen en l' opinió esbiaixada, arrodonida de la mateixa simplicitat que volen criticar als altres.

D' entrada, els militants d' ERC a Tortosa no són tots funcionaris. De fet, la majoria tenen ocupacions ben diverses. De tota manera, ja és malaguanyat creure que tots els metges i professors, per usar dels seus mateixos exemples, són o han de ser funcionaris; funcionaris, no ja treballadors d' empreses públiques, que també ho podrien ser sense haver passat a l'estatus de funcionaris, després de la corresponent oposició pública. Per cert, l' empresa pública també compta amb periodistes a la seva plantilla. I els mitjans que sobreviuen gràcies a la publicitat de l'administració pública, abunden. Dic jo que també els podem reclamar als mitjans i als periodistes més rigor i professionalitat, sobretot si viuen molt del diner públic.

A més, la periodista sembla veure's en l' obligació d' amenaçar els partit i en concret ERC, per l' ús dels pilons publicitaris on enganxem els cartells que expliquen la nostra acció de govern. "Arma electoral", diu. Ja ficats, pot seguir les amenaces a tothom que també es fa publicitat. Encara resultarà que no es fixa en els anuncis de clíniques, universitats, escoles, empreses de seguretat, comerç en general, contactes... com si tothom no tingués l' obligació de fer i bé la seva feina; com si tothom tingués l' obligació de no alegrar-se dels bons resultats i no participar-ho a ningú.

La rutina potser li roba perspectiva i trastorna el criteri. Solament així puc explicar-me que ens acusi de perversos. ¿Cóm uns simples cartells li poden fer pensar ningú que som una gent que disfruta del mal i la destrucció? Peque això és la perversió.

Vull pensar que el seu escrit és un fruit verd, que no contempla l' acció propagandística de totes les altres formacions polítiques. El que succeeix és que ERC ha adoptat un format diferent, sobre un suport nou a Tortosa: els cartells de propaganda als pilons.

De tota manera, el pitjor de tot és la construcció del titular, de la seva idea, amb dues coses tan antagòniques com "sumar" i "perversió".

Per definició, una suma mai pot ser negativa ni destructora, no té costat fosc. Una suma equilibra amb exactitud pèrdues i guanys i per tant, produeix una situació justa. Una suma aplega coses.

Diada per la independència

El testimoni de l'escriptor ebrenc Artur Bladé i Desumvila ens encoratja a afrontar amb gran il·lusió la jornada d'avui amb els referèndums per la independència nacional. Unes frases esplèndides d'un dels grans escriptors del segle XX: Lluitar fins on sigui possible perquè la nostra llengua no es perdi, sempre amb l'esperança d'aconseguir a la curta o a la llarga una confederació dels Països Catalans amb la denominació de Catalunya lliure. Renunciar a la lluita equival a donar-se per vençut per endavant, una actitud indigna d'un poble que ha lluitat sempre per la seva llibertat i per tant un veritable escarni per als nostres avantpassats, un crim de lesa pàtria.

91 % de suport a Josep Monclús.

http://picasaweb.google.com/Esquerra.Tortosa/EleccioDelCandidatMunicipals2011?feat=directlink#





A ningú s'escapa que els diversos partits polítics estem començant a engegar motors per encarar els propers reptes electorals. Ahir al vespre, la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya a Tortosa vam demostrar una volta més un dels nostres trets característics, la participació assemblearia. Així, en una assemblea molt concorreguda (el local gairebé es va quedar petit!) es va aprovar amb un 91 % de vots a favor que Josep Felip Monclús i Benet sigui el cap de llista a les properes elccions municipals del 2011.


//www.avui.cat/cat/notices/2010/02/josep_felip_monclus_ja_es_oficialment_el_candidat_d_erc_a_tortosa_per_les_eleccions_municipals_89271.php

Orgull de ciutat

Per què em presento

"Ho faig perque crec en els valors d' esquerra: la justícia social, la democràcia plena, les llibertats nacionals de Catalunya. Ho faig pels valors dels nostres avantpassats: l'esforç, el treball, el diàleg i la constància. Caldrà que els nostres conciutadans sàpiguen que el cap de llista i la resta de la gent estem disposats a deixar la pell per la prosperitat col·lectiva. Esquerra serà un referent electoral amb objectius clars que ens situaran al bellmig del debat ideològic municipal.

Em presento també perque crec en la innovació. Innovació suposa tenir idees i l'empenta de transformar-les en canvis.

Certament, també em presento perque així m' ho va demanar l'Executiva Local primer, i majoritàriament la resta de la militància m' heu manifestat el vostre suport, com ho demostren els avals presentats.

Portarem Tortosa a recuperar l' orgull de ciutat bastint un projecte col·lectiu que ens faci líders dia a dia.

Tortosa, líder indiscutible del territori

Aquest és un títol que no es pot reclamar per allò que van ser els avantpassats. Ens fa líders la capacitat d'esforç, la generositat, la capacitat de teixir xarxa territorial, la maduresa del caràcter i la identitat ebrenca.

Des de la Generalitat, hem fet la Vegueria de l' Ebre, amb capital a Tortosa;divendres 26 de febrer, el vicepresident posarà la primera pedra de l' edifici de les delegacions del Govern; fa poques setmanes, el conseller Huguet ficava la primera pedra també, de l' edifici de la Universitat a Tortosa. És a dir, des del Govern treballem per la nostra ciutat.

Imprescindibles

Ara encapçalo un nou projecte municipal d' Esquerra a Tortosa que ha de ser col·lectiu: de tots els militants, d'aquells que aniran a la llista de la candidatura, dels que aniran a les candidatures de les EMD, de tots i cadascún amb l'esforç, la implicació i la complicitat de ser un tot d' idees, consells, altaveus del missatge d' Esquerra i també en la creació i difusió de la propaganda política. Ningú és prescindible, ningú sobra ni fa nosa; totes i tots els militants, amics, simpatitzants són imprescindibles.

Model de ciutat

Tortosa ha de ser una ciutat compacta i complexa, amb un ús residencial harmònic amb les activitats comercials i de servei. Cal reduir el creixement radial innecessari, que fa perdre el tren de la renovació i revalorització dels barris antics.

Tortosa ha de ser una societat cohesionada, oferint les mateixes possibilitats de desenvolupament per a tots els ciutadans i sectors socials en situació de dependència. Cal prioritzar la creació de llocs públics de llars d' infants; facilitar l'atenció a la gent gran; planificar la ubicació dels equipaments comercials en raó de les necessitats i la capacitat de desplaçament de les persones. Cal també treballar la integració dels immigrants per evitar la prol·liferació de guettos i frenar l'exclusió social amb polítiques de cohesió social potentes.

Tortosa ha de trobar l'equilibri dels barris i dels pobles, de tal manera que tothom disposi d' un ambient saludable i d' una xarxa de serveis adequada i adaptada a facilitar la salut dels ciutadans. Cal així, incidir en la modificació i disseny de l'entorn veïnal amb la millora de la seguretat de les voreres, els espais verds atractius, facilitant sempre l' ús del transport públic. Tortosa ha de ser un municipi net, segur i que centra la mirada al riu.

Sens dubte, Tortosa ha de fer seva definitivament la nova cultura de l'aigua i les energies renovables.

Hem d' implicar la Ciutat en el desenvolupament econòmic de tots i cadascún dels seus ciutadans, gràcies a l' impuls en la millora de les infraestructures, afavorint el coneixement , la recerca i la seva trasl·lació a l'empresa. El projecte universitari que he contrubuït a fer realitat des del DIUE serà la palanca de transformació de tot el territori, ja que representa la generació de 1.000 places d'estudiants, postgraus, doctorats i recerca en pocs anys vista.

En definitiva, Tortosa i la Generalitat han de seguir decidits a facilitar l'economia productiva del municipi, igual que de les Terres de l' Ebre. Hem de convertir el turisme en el nou motor del sector terciari, i hem de fer polítiques que regenerin el teixit comercial i la seva capacitat d'adaptació, associació i avanguarda que fan des de sempre la ciutat comercial i de serveis per excel·lència que és Tortosa.

Per a mi, Tortosa ha de ser un orgull de ciutat: que ens caigui la bava de veure-la, de viure-la".

Josep Monclús és el nostre candidat el 2011

En base al Reglament de les Eleccions Municipals 2001 que regula els processos relatius a l'elecció de les persones cap de llista, la confecció de les llistes, la validació nacional de les llistes, les llistes associades, els pactes poselectorals i el nomenament de les persones representants als organismes supramunicipals, i la constitució de la Comissió Electoral Municipal, la Secció Local d' ERC de Tortosa, va celebrar ahir l'assemblea convocada a l'efecte de l'elecció del cap de llista.

S' hi va presentar una sola candidatura, de Josep Felip Monclús i Benet. Tot i que l' Executiva Local va acordar en el seu dia proposar dita candidatura, el precandidat Monclús ha recollit signatures d'aval que ha preentat davant la Comissió Organitzadora de l' Assemblea. Aquest avals representen el 70 % de la militància local.

Dades de l' Assemblea

La participació en l' assemblea dels militants amb dret a vot ha estat del 72 %

D' aquesta participació, el 91 % han estat vots a favor del candidat Josep Monclús.

Un cop ratificat, el candidat ha proposat una Comissió Electoral Local, que també ha estat ampliament ratificada, i que juntament amb ell consensuaran la llista electoral que haurà de ser aprovada finalment en Assemblea. Els components d'aquesta Comissió són:

Alicia Gamundi, directora de l' Institut Català de les Dones
Felip Monclús, president de l' Executiva Local
Emili Nieto, secretari de Política Municipal de l' Executiva Local
Joan Mulet, secretari d' Organització de l' Executiva Local.