ERC potencia l'esport a Campredó

Des de Soldevila i ERC de Campredó estem treballant a fons per potenciar l'esport campredonenc. Recentment, la nostra estreta relació amb la delegació d'esport de la Generalitat a Terres de l'Ebre, que dirigeix el republica i independentista Jordi Gaseni, ens ha portat a rebre un lot de pilotes de futbol i un altre de bàsquet. El de futbol els hem obsequiat a la Unió Esportiva Campredó, per tal d'ajudar a mantenir la bona trajectòria dels darrers anys. El de bàsquet són per a l'AMPA del col·legi Port Rodó, i ens permetrà continuar potenciant aquest esport entre els alumnes del centre escolar ja que tenim un combeni de col·laboració amb el club Cantaires de la veïna ciutat de Tortosa. Anteriorment ja havíem aconseguit que la Secretaria de l'esport de la Generalitat, amb l'ampostí republicà Jesús Auré al capdavant, ens concedís unes cistelles que han estat molt útils per a la pràctica del bàsquet al col·legi.

També alguns dels nostres companys tiren endavant l'associació Campredó esport, que està consolidant nombroses curses atlètiques i caminades. La cursa-caminada nocturna o el Canicross també són esdeveniments a potenciar, que poden convertir Campredó en un referent d'aquesta pràctica esportiva.

Continuarem amb aquestes gestions que potencien l'esport a casa nostra. En el nostre ampli projecte de poble, la dinamització esportiva està en un lloc preeminent.

El 7 de setembre s'aprovarà l'emd de Campredó

El proper dimarts 7 de setembre, el govern de la Generalitat donarà el vist-i-plau oficial definitiu a la creació de l'entitat municipal descentralitzada de Campredó. La feina i l'interès de la Conselleria de governació, que dirigeix el republicà independentista Jordi Ausàs, ha donat els fruits desitjats. Des de Soldevila i ERC de Campredó ens sentim molt satisfets d'aquest nou camí polític-administratiu que emprendrà el nostre poble. No amaguem, en absolut, que no és allò que la ciutadania campredonenca aspirava: la constitució en municipi propi, a la qual cosa mai no renunciarem. Els tripijocs polítics i les conspiracions pel poder ens ho han impedit molt injustament. Ara, però, treballarem a fons per tirar endavant aquesta EMD. Se'ns obrin tot un ventall de noves perspectives, entre les quals l'elecció directa de l'alcalde, que rebrà oficialment el nom de president de la junta veïnal, tot i que, de ben segur, serà considerat com a alcalde pel 100% de la població. Aquest fet algun polític de Tortosa, que en el seu temps va tenir responsabilitats de govern, no ho acaba de pair... ERC hem treballat a fons per la constitució de l'emd. Des de ben principi vam participar molt activament en les reunions constitutives i vàrem aportar nombroses propostes. Ens varem queixar amargament de la lentitut amb què s'afrontava tot el procés des de l'ajuntament de Tortosa, ja que no estàvem gens d'acord amb aquell no-ritme, sinònim de desinterès. Creiem que calia un procés d'acceleració. En tot moment hem tingut també un contacte estretíssim amb Carles Pasqual, el delegat dels Serveis territorials de governació de la Generalitat a Terres de l'Ebre, el qual ha estat un dels impulsors i artífexs de la nostra EMD. També ens vam reunir a Campredó amb el conseller Jordi Ausàs, en una visita de treball molt fructífera que celebràrem al gener de 2009 a la tasca Lo pati. El Conseller Ausàs ens escoltà i ens va assegurar que Campredó tindria la seua oportunitat per ampliar l'autogovern, i així ha estat. ERC de Campredó té un projecte potent per al nostre poble, que aspirem a poder-lo tirar endavant. ERC, a nivell nacional, ha donat solució a problemes eterns de la població com la restauració de les torres templeres o la construcció del nou col·legi, després d'anys de desídia i d'incapacitat de trobar-hi una solució. Ara també ERC, des de la conselleria del govern català que dirigeix, ha possibilitat aquest nou model de relació amb el municipi.Gràcies Conseller Jordi Ausàs i amic Carles Pasqual, per la vostra sensibilitat envers Campredó i pel vostre treball fructífer.Endavant les atxes, Endavant Campredó, i llarga vida a l'EMD!!!!
Associació cultural Soldevila

10 i 11 de setembre commemoracions de la Diada a Tortosa.

Aquest cop serà la quarta vegada que la gent d'Esquerra Tortosa organitzem un acte festiu i reivindicatiu per commemorar la Diada Nacional (malgrat algú li molesti!) de Catalunya. Som la formació política que va encetar els actes de commemoració i ens alegrem que ara aquesta acció sigui cada cop més popular i normalitzada!

Aquest cop la commemoració serà doble, per un costat el dia 10 al vespre al poble de Campredó ens reunirem militats i simpatitzants d'arreu de les Terres de l'Ebre per fer un sopar de germanor, organitzat des de la regional i amb la col·laboració de militants locals. I el dia 11, tal com diu el cartell, al passeig de l'Ebre farem un vermut popular (i gratuït!). que organitzem des de la secció local. Esperem comptar amb tots vosaltres!

Font de Quinto triturat per la sordesa de Fomento (PSOE)

ERC Tortosa lamenta que el Ministerio de Fomento amb José Blanco, un dels màxims líders del PSOE al capdavant, desestimen les al•legacions que s’havien fet des del municipi de Tortosa per salvaguardar els paratges entre Font de Quinto i Campredó al terme municipal de Tortosa pel pas de l’autovia A-7.
A més, qüestionem el paper dels dirigents polítics ebrencs que donen suport al Gobierno de España, ja que no s’observa cap influència positiva en les seves accions per al municipi en aquest tema, ja que l’única al•legació no acceptada a totes les Terres de l’Ebre ha estat la que fa referència al terme municipal de Tortosa.
Finalment emplacem a que l’alcalde busqui amb major esforç una solució satisfactòria per als ciutadans i ciutadanes de Campredó i Font de Quinto.

És una cursa de fons

Per Oriol Junqueras

Dissabte vam viure un moment molt especial. Portàvem molts i molts anys treballant per un dia com aquest. Molt anys treballant per crear un projecte transversal, atractiu per a totes les capes socials i per a ciutadans de tots els orígens. Ens ha costat molts esforços, però finalment, entre tots, ho hem aconseguit. Hi ha ajudat -ho crec verdaderament- el fet de tenir la raó del nostre costat. És això, i la nostra perseverança, el que ha fet que, contra tot pronòstic, contra tot el poder de l’estat i contra els grans grups mediàtics, hàgim pogut articular una majoria social a Catalunya a favor de la independència. Em sembla que aquesta és la gran conclusió de la manifestació del 10-J: tenim el poble al nostre costat, sense titubeigs.

Dissabte, tots, absolutament tots, vam guanyar la segona batalla del procés d’independència. La primera va ser la batalla de les idees. Aquesta la vam guanyar no fa pas tants anys, i crec que en gran part gràcies a Esquerra. Amb el 10-J, l’independentisme ha guanyat la batalla del carrer, la batalla de la majoria social. Ara però, resta la tercera i última gran batalla, que és la de traduir tot el moviment en representació parlamentària. Serà, segurament, la batalla definitiva i la més difícil. Sortiran obstacles per totes bandes. El primer serà la por. La temença dels ciutadans crec que l’hem vençuda, almenys en gran part. Però la classe dirigent catalana té, i tindrà, molta por. Per més que vegin clarament la situació, per més que racionalment entenguin que el camí que cal emprendre és el de la independència, a la pràctica, la simple idea de separar-se de l’Estat espanyol els fa basarda. Basarda per desconeguda, però també perquè la classe dirigent catalana tem que qualsevol canvi en l’statu quo pugui fer trontollar la seva situació avantatjada. Sovint aquest factor influeix decisivament, encara que de vegades sigui inconscientment. La psicologia serà molt important en tot el procés.

És el cas, per exemple, de grans opinadors del país que gaudeixen de les tribunes mediàtiques més elevades. Uns quants d’ells ja han fet el pas a l’independentisme, però m’atreviria a dir que els pesos pesants, les estructures pures i dures, es mantenen aferrats a negar l’evidència. I oferiran molta resistència...

Nosaltres haurem de lluitar contra la por. La nostra responsabilitat, pels nostres fills, per la història i per la raó, serà la de ser els més valents. Haurem de transmetre seguretat en els moments crucials. I les pressions, us ho asseguro, seran molt fortes, i vindran de totes bandes. Cal no oblidar que Catalunya aporta el 25% dels impostos de l’Estat espanyol, malgrat representar tan sols el 16% de la població. A l’Estat se li posen els pèls de punta només de pensar que pot perdre una quarta part dels seus recursos. Als càrrecs de confiança que gestionen aquests diners des de Madrid, amb uns sous gens menyspreables, se’ls encongeix l’estómac només de pensar en una Catalunya independent...

Un sol poble
L’última tesi dels antiindependentistes després de la manifestació de dissabte és que la societat catalana corre el risc de fracturar-se. Hi ha fins i tot qui ha dit que perilla que es formin dos blocs com al País Basc. Un cop més, crec que els intents per frenar-nos s’esfondraran. Senzillament, perquè la seva anàlisi no s’adequa a la realitat hipercomplexa i d’identitats encavalcades de la societat catalana. A Catalunya, hi ha divisió política, com n’hi ha arreu del món. El que no hi ha, i gràcies a tots, és una divisió entre dues comunitats. Som un sol poble, molt divers, però un de sol.

En l’àmbit polític, l’altre argument per intentar esquivar l’independentisme és que cal aplicar l’Estatut del 2006, l’aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Aquesta és la proposta de l’autonomisme i del federalisme i, a hores d’ara, és un projecte irrealista. Els termes s’han invertit radicalment: l’independentisme és ara l’opció possibilista. No resulta creïble que el Govern espanyol mantingui una relació de bilateralitat amb el català, o que la Generalitat tingui poder de decisió en la negociació del finançament si el Tribunal Constitucional ha establert que ambdues polítiques són meridianament inconstitucionals. L’única sortida viable és, clarament, la independència dins de la UE.

Deia que un dels grans obstacles a la independència era la por al canvi d’un sector rellevant de la classe dirigent catalana. L’altre obstacle és la dificultat per traslladar al Parlament la majoria social a favor de la llibertat del nostre país. Hi ha un cúmul de circumstàncies que ho converteix en una tasca ben complicada: la manca d’unitarisme, el desgast dels partits polítics, uns mitjans de comunicació que en general s’oposen a l’independentisme, tenir com a adversari l’estructura de tot un estat, així com, segurament, també errors que s’han comès des de l’independentisme polític, etc. Sigui com sigui, ara, el nostre repte és superar tots aquests obstacles. Després de la manifestació el que ens cal és continuar treballant i treballant. Com deia en el post anterior, necessitem tenir més tenacitat que mai. La manifestació del 10-J va ser una gran victòria, però encara ens queda molt camí per recórrer. Estem al mig d’una cursa de fons, i ara no podem defallir. Això no es pot quedar així.

Ser independent és el millor que hi ha!

Primera nit del Curt redó

Avui s'endega el Curt redó

Finalment ha arribat el dia, avui comença el Curt Redó 2010. Molts de dies de preparació per a poder gaudir d’una projecció de curtsmetratges al carrer i a Campredó.Amb el dia d’avui, dedicat als autors locals, comencem ben fort les projeccions amb títols que estic segur que agradaran a tothom i d’altres que faran parlar per les imatges impactants i el temes a tractar. Ahir la nit vam estar realitzant les proves d’imatge i comprovar l’estat correcte de la pantalla, projector, etc. Preparatius de darrera hora amb els autors locals, organització amb els joves de Campredó, a la plaça del poble ja vam començar a moure la Fira al Carrer de Campredó.Es projectarà un curt sobre la història de la UE Campredó, on molta gent es veurà identificada amb les imatges i les opinions dels protagonistes. Hi ha algun afegit a la programació oficial, el curt “Geotèrmia. L'alternativa als combustibles i a les plaques solars” de Josep Gutiérrez (2010) es projectarà aquesta nit.Tancarem la jornada d’avui amb “Diari Ebrenc”, magnífic treball del cinematògraf valencià Samuel Sebastian, basat en l’edició de la Fira al Carrer de l’any passat. Estic segur que serà una jornada inolvidable.Us esperem a tothom, no us el perdeu!!