Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.Per Catalunya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.Barcelona, 14 d'abril de 1931.
Proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931
Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.Per Catalunya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.Barcelona, 14 d'abril de 1931.
Revista dels certàmens firals campredonencs
Ja ha estat publicada la revista que informa sobre els certàmens firals campredonencs: Mestralia, Curt redó i Campredo.net. Hem recuperat la històrica capçalera Soldevila, per anar informant de tot l'entramat de Fira Campredó, que compta amb projectes interessantíssims en l'àmbit del cinema, de la música tradicional i de les noves tecnologies. Hem inclòs articles dels cinematògrafs Oriol Gracià, i del valencià Samuel Sebastian, autor de la primera pel·lícula en català a València en cinc anys. Esperem que sigui del gust dels lectors i que ens aportin idees per a una nova publicació.
Grup de feisbuc: Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó
Hem obert un grup de feisbuc per tal de promoure la candidatura i la personalitat de Josep Esquerré, l'amic Pepe, que serà el candidat d'ERC a la propera Entitat Municipal de Campredó. Convidem els lectors i les lectores de Soldevila a entrar-hi i a adherir-se al grup, que volem que sigui participatiu i dinàmic, i que doni una bona imatge de Pepe.
Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó
Josep Esquerré i Navarro serà el nostre candidat a les properes eleccions municipals, en la llista que ha de lluitar per presidir la futura Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Actualment ja és el representant republicà al Consell Assessor campredonenc. En alguns apunts anteriors ja havia difòs les qualitats de l'amic Pepe. És ampostí de naixement, resident a Campredó des de fa uns 13 anys, pare de dos xiquets, i gerent d'una important empresa paperera situada al terme de l'Aldea. Company de colla d'amics, hem anat aprofundint la nostra relació a partir que des de l'Associació Cultural Soldevila li proposàrem que fos el representant independentista a l'esmentat Consell. Des de llavors, hem estat col·laborant colze a colze en tota mena d'activitats, i hem aconseguit teixir una molt bona amistat personal. Es mostra treballador, intel·ligent i caut en tot moment, sempre respectuós amb les propostes dels altres membres del grup, la qual cosa ens ha permès crear una dinàmica engrescadora que va acumulant tota mena d'idees, les quals no es queden al calaix sinó que solem posar-les en pràctica.Durant els darrers 4 anys s'ha dedicat amb cor i ànima a l'AMPA del col·legi Port Rodó, en la qual ha aconseguit formar un grup humà esplèndid que ha dotat l'entitat d'un notable dinamisme. La seua capacitat de direcció i de contacte amb la gent ha quedat ben pal·lesa, atès que l'AMPA és una associació molt activa que afronta àmbits molt diversos amb gran voluntat i seriositat.Mitjançant la implicació amb Soldevila, Pepe és igualment una de les ànimes dels certàmens firals campredonencs, que tanta embranzida estan agafant: Mestralia, Campredo.net i Curt redó. No es pot entendre tot aquest moviment socio-cultural sense la seua presència i direcció omnipresent.Tanmateix, la seua tasca política al Consell Assessor és esplèndida. Tota mena de propostes, sempre al peu del canó en qualsevol activitat, aportacions crítiques tothora constructives... Pepe s'ha fet d'estimar per bona part de la població, fins i tot pels rivals polítics que mantenen una bona relació personal amb ell. El grup d'ERC de Campredó estem orgullosos de la seua tasca i volem enlairar les seues possibilitats de gestió i la seua noblesa ideològica.Un aspecte important és el fet que no és gens personalista. La gent d'ERC de Campredó hem bastit un conjunt humà que ens creiem el grup i sabem quina peça ha de moure cadascú en cada moment. Sense cap mena d'ambició política fora de l'àmbit campredonenc, el nostre treball abraça els àmbits cultural, literari, de reivindicació patrimonial, i l'impuls econòmic i urbanístic. Temes, per suposat, no són patrimoni nostre en exclusiva ja que també interessen a qualsevol altra formació política. Només volia enlaira la nostra motivació i capacitat de treball que hem demostrat durant els darrers anys.Val a dir que la tasca de Pepe ha comptat amb l'impagable suport de les delegacions de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. L'estreta relació amb el delegat del govern, Lluís Salvadó, amb d'altres directors territorials com Carles Pasqual o Xavier Vega, amb l'amic Albert Salvadó, ens ha permès tirar endavant projectes importantíssims per a la població. La restauració del patrimoni històric, amb la posterior interpretació de la Torre de Font de Quinto, és la cirereta que corona un conjunt d'activitats importantíssimes que les Conselleries d'ERC han impulsat a Campredó, de les quals en volem fer bandera ja que ens sentim especialment orgullosos.Josep Esquerré, Pepe, té moltes expectatives. Té la il·lusió de presidir una EMD per la qual ha lluitat amb gran empenta i ha aportat tots els seus ideals. Tot i que no compleix el somni de molts campredonencs i moltes campredonenques, ni de la gent d'ERC de Campredó, que és la d'esdevenir municipi, per suposat. Ara treballarem per aquesta mena d'estatut que és una EMD, i construirem la nostra Ítaka particular: un poble actiu i culturalment potent. Tal com deia la cèlebre frase del president Francesc Macià als anys 1930 respecte al país, i nosaltres l'apliquem a Campredó: Una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera, espiritualment gloriosa...Estimat Pepe, sempre al teu costat.
Abocador de runes a l'estació de Campredó
Ja hem comentat amb gran tristesa l'enderrocament dels lavabos de l'estació de Campredó, la qual cosa ha demostrat una total manca de sensibilitat amb el patrimoni artístic campredonenc per part de l'empresa ADIF. El conjunt arquitectònic que conformava l'estació ha estat violat greument, i ja no té remei. A més, l'esmentada empresa utilitza els terrenys adjacents com a abocador de runes. La imatge que dóna és veritablement lamentable. Tota mena de ferros i fustes ocupen un espai propi d'un lloc incivilitzat. Hem de contemplar, doncs, com l'estació i la casella es deterioren, es troben en un aspecte lamentable, com s'enderroca el patrimoni històric, i com es converteix el paisatge en abocador de runa. Realment un espectacle demolidor, propi d'una actuació demolidora.
ERC proposa que la Roja no cobri tants diners
Considerem molt encertada la proposició d'ERC al Congrés d'allà a Espanya, en què es demana que els jugadors de la Roja canviïn la milionària oferta per guanyar el mundial per una medalla esportiva. Recordem que des d'Espanya es va criticar fortament la inversió de la Generalitat en la Fira internacional del llibre de Frankfurt, gràcies a la qual la literatura catalana ha conseguit posar-se al mapa i ha rebut nombroses traduccions. La caverna mediàtica va titllar la participació catalana a una fira del llibre de "gastarse el dinero en un guateque". En canvi, no han dit res de la fortuna que s'han de gastar en aquest mundial... La informació és d'un rotatiu que es publica a la capital de les Espanyes:http://www.marca.com/2010/03/14/futbol/mundial_2010/1268564370.html
Atemptat patrimonial a l'estació de Campredó
Aquesta setmana el poble de Campredó ha rebut un nou cop fort contra el seu patrimoni històric. La il·lògica s'ha tornat a imposar, i de quina manera! ADIF ha enderrocat l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació. Sense previ avís a la ciutadania, ens els hem trobat senzillament a terra! A molts campredonencs i a moltes campredonenques ens ha causat indignació i molta pena. Indignació, a causa del menyspreu que ha demostrat l'esmentada empresa pels nostres valors patrimonials, per la riquesa arquitectònica; pena, perquè ha estat un comportament arbitrari i irracional, gens propi del nou segle XXI.La història recordarà que l'estació de Campredó, fins al mes de març de 2010, estava composada per tres edificis que conservaven exteriorment l'estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformaven un conjunt arquitectònic d'interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d'art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en teníem un claríssim exemple. La casella, l'estació i els lavabos eren un patrimoni que esperàvem poder recuperar en un futur. Hi teníem posades moltes esperances i molts anhels... tota mena de projectes viables, sense presses però sense pauses.Per a vergonya de tots i de totes, s'ha actuat per via recta i s'ha fet un mal irreparable. La via de l'enderrocament ha tirat en orris les nostres esperances. Ja no podem parlar d'un conjunt arquitectònic a tres bandes, perquè una els feia nosa!!! I les altres dos, sembla que també els en fa!!! Un dels edificis ja no està, perquè uns senyors han decidit que no havia de romandre en peus per més temps. Ara bé, aquesta empresa té un abocador permanent als terrenys circumdants, el ferro i la runa forma part del paisatge de les seues possessions. Ells s'han cregut en dret d'enderrocar un patrimoni ciutadà, com tenen el dret d'embrutar la terra i deixar perdre uns edificis amb vàlua arquitectònica, que, en el seu estat actual, són un perill per a la població. La cançó del Carrilet de Quico el Cèlio denuncia la manca de mires d'aquells que van decidir clausurar la línia que recorria l'històric trenet de via estreta en un moment en què podria ser un gran atractiu turístic. L'edifici dels lavabos era ben singular, únic quant a les estacions de ferrocarril de Catalunya. Calia conservar-lo, i en un futur s'hauria pogut restaurar. Fa uns anys ja vam lamentar que s'enderroqués la caseta que ocupava el guarda-agulles, ofici ja en vies d'extinció sinó totalment extingit, però que representava un d'aquells entranyables retrats d'un temps. No sé si ADIF ens tornarà a sorprendre de nou i un dia ens trobem la casella a terra, ja que pot molestar el camí del costat. Han tallat els arbres de l'indret, han enderrocat un edifici amb valor artístic i patrimonial, quina nova malifeta ens cal esperar!!! L'actual estat de preservació de l'estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva. No sabem si els que manen al municipi on ens obliguen a estar tenen alguna cosa a dir al respecte, o si reaccionaran davant d'aquesta actuació bàrbara patrimonialment parlant. S'ha atemptat greument contra el patrimoni campredonenc...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)