A-68

Sigue la Via Àpia o l' Augusta; sigue la Ruta 66 o l'anomenada "autopista de l'infern" pel·liculeres; sigue la ruta de la Seda o els camins que van a França dels cançoners populars, al llarg de la Història i a l'ample del món, hi ha camins i carreteres mítiques que, a la realitat com a la ficció, han quedat marcades a l'imaginari col·lectiu. El sud de Catalunya, on la terra és de vent i els camins són d'aigua contempla com se l'ensarrona amb una altra possibilitat de vertebrar el territori. A gent acostumada a abancalar turons i barrancs, a desermar quadres guanyats a la mar, no li hauria d'estranyar que l'esperança de futur de les Terres de l' Ebre sigue sempre una lluita esllomadora. Tothom sap que ningú vindrà a regalar-mos res de bo i que els prínceps són personatges dels contes. També sap tothom que aquí, l'unica cosa que val per fer gran el nostre pais és la voluntat ferma de tots, una mida de la dolça sort dels perseverants i una mida de l'àcida mala llet dels qui en tenen el cul pelat. En una paraula, consens. Sense consens, la famosa sortida al mar de l'Aragó, l'A-68, serà un projecte que mos passejaran pels morros com una perdiu marejada per a que mos barallem de valent i acabe caient a Vinaròs. Qui sap, pot ser serà en compensació per haver de suportar la planta de gas del projecte Castor... a la porta d'Alcanar, això sí.