Diu l'axioma que de la crisi naix l'oportunitat. En aqusta època que uns volen de refundació i altres de recapitalització directa, en què l'Estat del Benestar ranqueja vampirejat morbosament, les Terres de l' Ebre i la nostra ciutat de Tortosa al capdavant seguim sense haver despegat. Es treballa i fort sobre el terreny: l'exposició i discussió d'aquest planejament territorial el podem seguir de manera viva als mitjans de comunicació ebrencs. Es beslluma la imatge del què serà l' Ebre demà, explotant tota la nostra ambició de futur.
Tortosa igual, empesa per la febrada consegüent a un temps sense timbre, d'una època àtona, s'espabila a trobar-se i a explicar el seu lloc en aquest nou mapa que serà la vegueria de l' Ebre, que serà el clúster ebrenc.
Així, entre tants plans i projectes, les rases obertes descobreixen altres cares de Tortosa, destapen les restes que, com heterònims en capes han superposat el seu domini sobre els anteriors, integrant les successives civilitzacions en una contínua transformació en el fons i en la forma de tantes ciutats que ha estat i que també avui és Tortosa. Ara, és un tram de muralla andalusina, l'estudi de la qual serà una pàgina important en el Memorial tortosí.
Resulta curiosa la coincidència del debat sobre el monument de la Batalla de l' Ebre erigid al mig del riu i l'aparició de les restes andalusines, sobre el futur de les quals no s'ha generat encara cap controvèrsia, ni corrent d'opinió pública.
A més d'aportar llum, com es resumeix l'explicació arqueològica, l'aparició de la muralla andalusina ens obliga a reflexionar com integrem aquesta i altres mostres del passat de la ciutat, com les assumim part del bagatge, de la personalitat col·lectiva que a més, també es transforma amb cada persona nou vinguda que s' instal·la i que aporta un perfil més a la manera de ser de la ciutat.
Aquest cosmopolitisme d'avui és el gresol d'on sorgirà la futura Tortosa i que vistos els indicis, probablement no serà tant diferent d'aquella de fa mil anys. Així, ans que tornar-nos guenyos no volent veure-ho, fariem bé d'acceptar aquesta oportunitat que les velles pedres andalusines ara, romanes abans, ens recorden. Aprofitem bé el patrimoni.
En definitiva, la Tortosa emergent ens obliga a repensar-nos. Si la reflexió ens fa més intel·ligents, vet aquí la veritable oportunitat a la crisi: cervell.
Secretaria de Política Municipa
Sigue la Via Àpia o l' Augusta; sigue la Ruta 66 o l'anomenada "autopista de l'infern" pel·liculeres; sigue la ruta de la Seda o els camins que van a França dels cançoners populars, al llarg de la Història i a l'ample del món, hi ha camins i carreteres mítiques que, a la realitat com a la ficció, han quedat marcades a l'imaginari col·lectiu. El sud de Catalunya, on la terra és de vent i els camins són d'aigua contempla com se l'ensarrona amb una altra possibilitat de vertebrar el territori. A gent acostumada a abancalar turons i barrancs, a desermar quadres guanyats a la mar, no li hauria d'estranyar que l'esperança de futur de les Terres de l' Ebre sigue sempre una lluita esllomadora. Tothom sap que ningú vindrà a regalar-mos res de bo i que els prínceps són personatges dels contes. També sap tothom que aquí, l'unica cosa que val per fer gran el nostre pais és la voluntat ferma de tots, una mida de la dolça sort dels perseverants i una mida de l'àcida mala llet dels qui en tenen el cul pelat. En una paraula, consens. Sense consens, la famosa sortida al mar de l'Aragó, l'A-68, serà un projecte que mos passejaran pels morros com una perdiu marejada per a que mos barallem de valent i acabe caient a Vinaròs. Qui sap, pot ser serà en compensació per haver de suportar la planta de gas del projecte Castor... a la porta d'Alcanar, això sí.
