A Catalunya es generen la major part dels recursos tributaris d’ Espanya. Sempre ha estat així, de manera substancial i creixent, al punt que ara els espanyols tenen superàvit. Els ciutadans de Catalunya suportem estoics un alt nivell de pressió fiscal, com un bussejador fet a les moltes atmosferes. A més, l’aportació a la caixa única de la Seguretat Social espanyola és tan generosa com ridícules les inversions de l’ Estat a Catalunya.
La parsimònia dels monclovites en atendre Catalunya, quan no la franca opressió financera, fan cada dia més evident que Espanya té un projecte nacional que és unitari, assimilador, i que sobretot es construeix contra Catalunya, fins que no en resti ni la pols. Per això s’entesten en negar una evidència com que la identitat nacional és objecte d’elecció i no d’atribució natural o divina. Fins quan serem les seves bèsties de sirga?
Joan Mulet
Secretaria de Política Municipal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada