Font de Quinto triturat per la sordesa de Fomento (PSOE)

ERC Tortosa lamenta que el Ministerio de Fomento amb José Blanco, un dels màxims líders del PSOE al capdavant, desestimen les al•legacions que s’havien fet des del municipi de Tortosa per salvaguardar els paratges entre Font de Quinto i Campredó al terme municipal de Tortosa pel pas de l’autovia A-7.
A més, qüestionem el paper dels dirigents polítics ebrencs que donen suport al Gobierno de España, ja que no s’observa cap influència positiva en les seves accions per al municipi en aquest tema, ja que l’única al•legació no acceptada a totes les Terres de l’Ebre ha estat la que fa referència al terme municipal de Tortosa.
Finalment emplacem a que l’alcalde busqui amb major esforç una solució satisfactòria per als ciutadans i ciutadanes de Campredó i Font de Quinto.

És una cursa de fons

Per Oriol Junqueras

Dissabte vam viure un moment molt especial. Portàvem molts i molts anys treballant per un dia com aquest. Molt anys treballant per crear un projecte transversal, atractiu per a totes les capes socials i per a ciutadans de tots els orígens. Ens ha costat molts esforços, però finalment, entre tots, ho hem aconseguit. Hi ha ajudat -ho crec verdaderament- el fet de tenir la raó del nostre costat. És això, i la nostra perseverança, el que ha fet que, contra tot pronòstic, contra tot el poder de l’estat i contra els grans grups mediàtics, hàgim pogut articular una majoria social a Catalunya a favor de la independència. Em sembla que aquesta és la gran conclusió de la manifestació del 10-J: tenim el poble al nostre costat, sense titubeigs.

Dissabte, tots, absolutament tots, vam guanyar la segona batalla del procés d’independència. La primera va ser la batalla de les idees. Aquesta la vam guanyar no fa pas tants anys, i crec que en gran part gràcies a Esquerra. Amb el 10-J, l’independentisme ha guanyat la batalla del carrer, la batalla de la majoria social. Ara però, resta la tercera i última gran batalla, que és la de traduir tot el moviment en representació parlamentària. Serà, segurament, la batalla definitiva i la més difícil. Sortiran obstacles per totes bandes. El primer serà la por. La temença dels ciutadans crec que l’hem vençuda, almenys en gran part. Però la classe dirigent catalana té, i tindrà, molta por. Per més que vegin clarament la situació, per més que racionalment entenguin que el camí que cal emprendre és el de la independència, a la pràctica, la simple idea de separar-se de l’Estat espanyol els fa basarda. Basarda per desconeguda, però també perquè la classe dirigent catalana tem que qualsevol canvi en l’statu quo pugui fer trontollar la seva situació avantatjada. Sovint aquest factor influeix decisivament, encara que de vegades sigui inconscientment. La psicologia serà molt important en tot el procés.

És el cas, per exemple, de grans opinadors del país que gaudeixen de les tribunes mediàtiques més elevades. Uns quants d’ells ja han fet el pas a l’independentisme, però m’atreviria a dir que els pesos pesants, les estructures pures i dures, es mantenen aferrats a negar l’evidència. I oferiran molta resistència...

Nosaltres haurem de lluitar contra la por. La nostra responsabilitat, pels nostres fills, per la història i per la raó, serà la de ser els més valents. Haurem de transmetre seguretat en els moments crucials. I les pressions, us ho asseguro, seran molt fortes, i vindran de totes bandes. Cal no oblidar que Catalunya aporta el 25% dels impostos de l’Estat espanyol, malgrat representar tan sols el 16% de la població. A l’Estat se li posen els pèls de punta només de pensar que pot perdre una quarta part dels seus recursos. Als càrrecs de confiança que gestionen aquests diners des de Madrid, amb uns sous gens menyspreables, se’ls encongeix l’estómac només de pensar en una Catalunya independent...

Un sol poble
L’última tesi dels antiindependentistes després de la manifestació de dissabte és que la societat catalana corre el risc de fracturar-se. Hi ha fins i tot qui ha dit que perilla que es formin dos blocs com al País Basc. Un cop més, crec que els intents per frenar-nos s’esfondraran. Senzillament, perquè la seva anàlisi no s’adequa a la realitat hipercomplexa i d’identitats encavalcades de la societat catalana. A Catalunya, hi ha divisió política, com n’hi ha arreu del món. El que no hi ha, i gràcies a tots, és una divisió entre dues comunitats. Som un sol poble, molt divers, però un de sol.

En l’àmbit polític, l’altre argument per intentar esquivar l’independentisme és que cal aplicar l’Estatut del 2006, l’aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Aquesta és la proposta de l’autonomisme i del federalisme i, a hores d’ara, és un projecte irrealista. Els termes s’han invertit radicalment: l’independentisme és ara l’opció possibilista. No resulta creïble que el Govern espanyol mantingui una relació de bilateralitat amb el català, o que la Generalitat tingui poder de decisió en la negociació del finançament si el Tribunal Constitucional ha establert que ambdues polítiques són meridianament inconstitucionals. L’única sortida viable és, clarament, la independència dins de la UE.

Deia que un dels grans obstacles a la independència era la por al canvi d’un sector rellevant de la classe dirigent catalana. L’altre obstacle és la dificultat per traslladar al Parlament la majoria social a favor de la llibertat del nostre país. Hi ha un cúmul de circumstàncies que ho converteix en una tasca ben complicada: la manca d’unitarisme, el desgast dels partits polítics, uns mitjans de comunicació que en general s’oposen a l’independentisme, tenir com a adversari l’estructura de tot un estat, així com, segurament, també errors que s’han comès des de l’independentisme polític, etc. Sigui com sigui, ara, el nostre repte és superar tots aquests obstacles. Després de la manifestació el que ens cal és continuar treballant i treballant. Com deia en el post anterior, necessitem tenir més tenacitat que mai. La manifestació del 10-J va ser una gran victòria, però encara ens queda molt camí per recórrer. Estem al mig d’una cursa de fons, i ara no podem defallir. Això no es pot quedar així.

Ser independent és el millor que hi ha!

Primera nit del Curt redó

Avui s'endega el Curt redó

Finalment ha arribat el dia, avui comença el Curt Redó 2010. Molts de dies de preparació per a poder gaudir d’una projecció de curtsmetratges al carrer i a Campredó.Amb el dia d’avui, dedicat als autors locals, comencem ben fort les projeccions amb títols que estic segur que agradaran a tothom i d’altres que faran parlar per les imatges impactants i el temes a tractar. Ahir la nit vam estar realitzant les proves d’imatge i comprovar l’estat correcte de la pantalla, projector, etc. Preparatius de darrera hora amb els autors locals, organització amb els joves de Campredó, a la plaça del poble ja vam començar a moure la Fira al Carrer de Campredó.Es projectarà un curt sobre la història de la UE Campredó, on molta gent es veurà identificada amb les imatges i les opinions dels protagonistes. Hi ha algun afegit a la programació oficial, el curt “Geotèrmia. L'alternativa als combustibles i a les plaques solars” de Josep Gutiérrez (2010) es projectarà aquesta nit.Tancarem la jornada d’avui amb “Diari Ebrenc”, magnífic treball del cinematògraf valencià Samuel Sebastian, basat en l’edició de la Fira al Carrer de l’any passat. Estic segur que serà una jornada inolvidable.Us esperem a tothom, no us el perdeu!!

Els noms de la fira de Campredó: Àngela Curto

El disseny dels cartells dels certàmens firals campredonencs i del Curt redó han estat obra d'Àngela Curto i Machí. Aquesta jove campredonenca va estudiar a l'escola Massana de Barcelona i és la dissenyadora particular de Soldevila, la qual cosa ens enorgulleix d'allò més. Confiem amb el seu talent, la seua dedicació, el seu compromís campredonenc. Ens sentim molt satisfets de la imatge professional que el seu treball ens aporta a l'organització de la fira tecnològica i tradicional i del certamen documental de les Terres de l'Ebre.
Joan Curto, copropietari de l'empresa de disseny i mobiliari Bosch&Curto, afincada a Tortosa, ha col·laborat activament en l'organització amb el disseny de la situació dels estands a la plaça Tomàs Cardona i a la zona del Roquer, un indret a reivindicar del poble. Curto és un dissenyador de prestigi, amb un estil molt particular i molts anys de dedicació a l'àmbit del disseny.

Fira de Campredó: Els noms de la Fira, Samuel Sebastian

La tercera edició del Curt redó comptarà amb la presència a Campredó d'un cinematògraf a reivindicar. Es tracta de Samuel Sebastian, cinesasta i dramaturg valencià, fill de la pintora Ester Rodríguez Ro. La seua afecció al cinema li ve des de molt jovenet. És Llicenciat en Història de l'Art i va encetar la seua carrera com a cineasta i com a professor de cinema fundant la productora sinCasa. Membre del grup Ja en tenim prou, va rebre juntament amb tot el col·lectiu el Premi Llibertat d'expressió atorgat per la Unió de Periodistes valencians. Igualment ha realitzat videoclips per a Clara Andrés i el grup Òwix. Ha obtingut diferents premis pels seus curts. En 2009 fou nominat als Premis Tirant pel seu videoclip Fer Res i per la seua videocreació sobre les persones immigrants i els mitjans de comunicació La mar que ens separa. A l'octubre de 2008 obtingué el premi octubre de teatre amb l'obra Les habitacions tancades, que és el seu primer text dramàtic, sent el més jove guanyador d'aquest premi i el primer nascut a la ciutat de València. En el marc del Curt redó va presentar l'any passat les següents produccions: Deu és blanc, La pausa dels morts (tràiler) . Enguany presenta un documental sobre les seues vivències a Campredó durant el Curt redó de l'any passat.

Fira de Campredó: Curt redó

PROGRAMACIÓ CURT REDO
DIJOUS 1 juliol 2010
22 hores, a la plaça de l'església
Diada dels Autors Campredonencs
- Documental U.E. Campredó. 25 min. German Machí, Josep Gutiérrez, Oriol Gracià. Campredó 2010.
Sinopsis: La Unió Esportiva Campredó és una de les entitats més dinàmiques del poble. Fundada l’any 1934, tot just acaba de complir 75 anys.
- Canicross 2010. 4 min. German Machí Campredó 2010
Reportatge sobre la tercera edició del Canicross de Campredó, cursa puntuable per a la Lliga Catalana de Canicross amb una distància de 12,50km.

Diari Ebrenc 10 min.Samuel Sebastián.

Sinopsis: Aquest realitzador valencià, presenta una visió personal del festival a partir d’imatges preses fa un any.

- No hi ha problemes 4 min. Josep Gutiérrez - Never*Slows, Barcelona, 2010.

Sinopsis: “No hi ha problemes” és una de les cançons incloses al darrer treball de Lexu’s, titulat “La vida perfecta”.

- Slow motion test 2min 30 sec. Germán Machí - Campredó, 2009.

Sinopsis: A càmera lenta la realitat adquereix formes inversemblants. Veurem l'alteració de la velocitat de les imatges per convertir simples accions en veritables.

- 5 i 32 5 min.Josep Gutiérrez - Música Global - Celofan Barcelona 2009.

Sinopsis: Single del grup ska-rock mallorquí Es Reboster. Inclòs al seu últim disc Wow.

• Mi hermano y un pequeño milagro 1:30 min. Román Aixendri i Germán Machí - Campredó, 2009.

Sinopsis: Feak tràiler.• Locura y Duna 2 min.Román Aixendri i Oriol Gracià - Barcelona, 2009.

Sinopsis: Homenatge hiperrealista a aquells que s’atreveixen a mostrar-se sense prejudicis a través del web 2.0. Un vídeo nexplicable d’amor malaltís.

• Tú, yo y la noche 7 min. Román Aixendri i Germán Machí - Campredó 2009.

Sinopsis: A tots ens agrada la nit. Els somnis, aquest món on tots podem realitzar els desitjos més íntims.

• El nacimiento del Super hombre 10 min.Román Aixendri - Producció: Barcelona 2009.

Sinopsis: Fals documental sobre la biotecnologia desenvolupada l’any 30 del segle passat amb la qual es poden elaborar clons directament en edat adulta.

DIVENDRES 2 juliol 2010Diada dels Autors de Les Terres de l'Ebre
22 hores a la plaça de l'església

- Terra de Fang 25 min. Josep Joan Segarra - Televisió de Catalunya. Delta de l’Ebre, 2009.

Sinopsis: La terra de fang és la terra creada pels sediments transportats pel riu Ebre durant els segles feliços, on diferents generacions van treballar aigua a genolls per poder cultivar arròs.• Festa Major 14 min. Santi Valldepèrez - Festival Strobe. Amposta, 2009.

Sinopsis: Bous, cercaviles, ball a la vora del riu, jocs tradicionals... Santi Valldepérez recull tots els actes típics de la Festa Major d’Amposta sota un prisma cinematogràfic i absolutament personal.• Esquivant les ombres 30 min. Dani Gutiérrez - Tortosa, 2008.

Sinopsis: Es gesta gràcies al Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre. El Ramón Giménez és un exnarcotraficant d’ètnia gitana reconvertit en pastor de l’Església Evangelista Filadèlfia de Tortosa. Guardonat al VII Festival Internacional de televisió sobre Vida i Ecologia Urbanes 2009.

- La vida als Ports 2 min. Marc Ortiz - Centre d’Informació del Parc Natural del Ports de la Sénia, 2009.

Sinopsis: Audiovisual produït per a l’exposició permanent del Centre d’Informació del Parc Natural del Ports.

DISSABTE 3 juliol 2010Diada Autors Països Catalans
22 hores a la plaça de l'església-...i un ram de flors vermelles 25 min. Joan Rius. Realització: Josep Gutiérrez - Celofán Audiovisual.Girona, 2009.

Sinopsis: Malgrat l’Estat del Benestar, continuen existint bosses de pobresa i grups amb perill d’exclusió social. Aquestdocumental retrata un grup de transeünts de Girona.

- Mala Sang. Capítol pilot 15 min. Joan Prats i Jair Domínguez - Celofán Audiovisuals. Manlleu, 2010.

Sinopsis: Canvien les guerres, canvien les banderes, però el que mai canvia són els horrors que acompa nyen a aquelles persones que per diners o compromís participen en elles. Aquesta és una sèrie de ficció que recrea el testimoni d'un soldat català en diferents batalles i conflictes bèl·lics de la història.

- Pels camins de Bòsnia 26 min. .... Barcelona, 2010.

Sinopsis: És un recorregut per aquest país balcànic i per la seva història més recent. Un grup d'amics visitem aquesta zona d'Europa. Alguns d'ells pertanyen a l'ong catalana IGMAN acció Solidaria i coneixen be el territori. En el nostre viatge trobarem testimonis de gent que ha viscut la guerra. Un jove que va haver de deixar-ho tot per lluitar al front i que ara reflexiona sobre aquells anys. Una dona que ha perdut gairebé tota la seva família i que lluita perquè els crims no quedin en l'oblit i altres testimonis que ens parlen d’aquells anys. Ens trobarem també amb una cerimònia que es fa anualment a Sebrenika. Un enterrament conjunt dels cossos que es van trobant a les foses comunes cada any. En aquella ocasió eren de 465 enterraments. Un fet colpidor, un dia plujós de juliol que, com el viatge, restarà per sempre a les nostres vides.

- 1r Concurs Curt Redó. Curtmetratges amb Càmera o Mòbil.Lliurament de premis als guanyadors.