Diu l'axioma que de la crisi naix l'oportunitat. En aqusta època que uns volen de refundació i altres de recapitalització directa, en què l'Estat del Benestar ranqueja vampirejat morbosament, les Terres de l' Ebre i la nostra ciutat de Tortosa al capdavant seguim sense haver despegat. Es treballa i fort sobre el terreny: l'exposició i discussió d'aquest planejament territorial el podem seguir de manera viva als mitjans de comunicació ebrencs. Es beslluma la imatge del què serà l' Ebre demà, explotant tota la nostra ambició de futur.
Tortosa igual, empesa per la febrada consegüent a un temps sense timbre, d'una època àtona, s'espabila a trobar-se i a explicar el seu lloc en aquest nou mapa que serà la vegueria de l' Ebre, que serà el clúster ebrenc.
Així, entre tants plans i projectes, les rases obertes descobreixen altres cares de Tortosa, destapen les restes que, com heterònims en capes han superposat el seu domini sobre els anteriors, integrant les successives civilitzacions en una contínua transformació en el fons i en la forma de tantes ciutats que ha estat i que també avui és Tortosa. Ara, és un tram de muralla andalusina, l'estudi de la qual serà una pàgina important en el Memorial tortosí.
Resulta curiosa la coincidència del debat sobre el monument de la Batalla de l' Ebre erigid al mig del riu i l'aparició de les restes andalusines, sobre el futur de les quals no s'ha generat encara cap controvèrsia, ni corrent d'opinió pública.
A més d'aportar llum, com es resumeix l'explicació arqueològica, l'aparició de la muralla andalusina ens obliga a reflexionar com integrem aquesta i altres mostres del passat de la ciutat, com les assumim part del bagatge, de la personalitat col·lectiva que a més, també es transforma amb cada persona nou vinguda que s' instal·la i que aporta un perfil més a la manera de ser de la ciutat.
Aquest cosmopolitisme d'avui és el gresol d'on sorgirà la futura Tortosa i que vistos els indicis, probablement no serà tant diferent d'aquella de fa mil anys. Així, ans que tornar-nos guenyos no volent veure-ho, fariem bé d'acceptar aquesta oportunitat que les velles pedres andalusines ara, romanes abans, ens recorden. Aprofitem bé el patrimoni.
En definitiva, la Tortosa emergent ens obliga a repensar-nos. Si la reflexió ens fa més intel·ligents, vet aquí la veritable oportunitat a la crisi: cervell.
Secretaria de Política Municipa
